Un company d’almorzarets em pregunta què és més correcte, «galtada» o «bufetada?» (pronunciat col·loquialment: «galtà» i «bofetà»). Li conteste que ni és correcte pegar una galtada ni una bufetada a ningú, però que quant a la correcció gramatical, que era el que li interessava a l’amic, les dos paraules són usuals i normatives en esta llengua. I sinònimes.

Una «galtada» és ‘colp pegat a la galta amb la palma de la mà’, «Van discutir i acabaren a galtades», com una bufetada, «Quan jo anava a escola, el mestre em va amollar alguna bufetada, per xarrar massa (segons ell)». La disquisició entre les dos paraules citades va vindre a propòsit de la nyespla a la cara que li va amollar Will Smith al presentador de la gala dels Oscar fa unes poques setmanes. El que va rebre la galtada va voler fer una broma de mal gust, com aquell que vol fer-te una gràcia i et trau un ull, i provocà la reacció desmesurada del mencionat actor. Se’n passà (el pegador). La «galtada» és una paraula privativa i pròpia de la nostra llengua, i molt usual en la parla valenciana. En el Diccionari normatiu valencià té entrada principal i «bufetada» la té secundària. En els repertoris lèxics catalans les dos paraules es registren també, però «bufetada» és la principal. Pareix que la «galtada», que ve de «galta», no és tan lletja com l’altra, no troben?

I un altre vocable de sentit semblant als dos definits més amunt, en un dels seus significats, però de to més contundent, és «bocinada», que significa ‘colp pegat a la cara amb la mà’. Per tant, Chris Rock va rebre també una sonora «bocinada». Alguns diccionaris definixen esta paraula com a ‘colp pegat a la boca amb la mà’. Esta paraula també té el significat de «bocí», ‘tros xicotet de menjar, porció d’aliment que cap en la boca’, «Un bocí de pa, de formatge, de carn». Tenim la dita «Ovella que bela, perd el bocí», perquè si una ovella es posa a belar, no pot agarrar i mastegar un bocí de brossa o de pinso.

La dita ‘s’usa per a indicar que si en lloc d’actuar només es parla, es poden perdre ocasions beneficioses’.

Un vocable que també denomina un colp pegat a posta a algú és «cinqueta», definit en el Diccionari normatiu valencià com a ‘colp pegat amb la mà tancada, colpejant de raspalló amb el nuc del dit del mig’. També significa ‘colp que es pega a la galta amb la mà oberta, colpejant amb tots els dits’, com Eugeni S. Reig registra en El valencià de sempre. En alguns llocs, i registrat per alguns diccionaris, una «cinqueta» és també ‘una punyada, un colp de puny’. A banda de designar un colp, una «cinqueta» és un ‘joc amb cinc pedretes’ i també ‘una pedreta llisa’.

Els vocables «bocinada» i «cinqueta», en els significats de colps, són privatius de la parla valenciana. Som molt singulars posant nom als colps que no fan molt de mal.