Atilogwu, les torres humanes del poble Igbo

El poble igbo viu principalment al sud-est de Nigèria, a ambdós costats del riu Níger, a més d’altres estats africans. Constitueixen un grup ètnic molt nombrós, amb més de trenta milions de persones, amb una forta identitat cultural. Ara per ara l’Atilogwu és la dansa més representativa dels igbos, la més interpretada i, probablement, la més famosa de Nigèria.

L’Atilogwu és una dansa molt enèrgica, executada per joves d’ambdós sexes, que inclou vigorosos moviments del cos i acrobàcies. Es tracta d’una fusió de cinc danses tradicionals, que adopta la seua configuració actual al llarg del segle XX. La interpretació de l’Atilogwu implica una enorme dificultat, de manera que exigeix als participants un llarg i intens entrenament que comença en l’edat infantil. En les darreres dècades aquesta pràctica ha comptat amb mestres reconeguts, que han fet escola i han creat les seues pròpies formacions.

Les construccions humanes presents a l’Atilogwu solen tindre un màxim de tres alçades. Les figures s’alcen acompanyades de música interpretada amb instruments tradicionals, com la flauta opi, un gong metàl·lic anomenat ogene, l’itxaka, fet amb una carabassa, i percussions. Les percussions marquen el ritme dels dansaires i l’opi dicta els moviments i passos del ball.

La dansa inclou diverses construccions, acrobàcies i tombarelles, que poden presentar variacions en funció del conjunt que les execute. Però, des del punt de vista de les muixerangues, crida molt l’atenció la semblança d’algunes figures i moviments. En el repertori de l’Atilogwu s’observen construccions molt paregudes, en alguns casos gairebé idèntiques, a algunes que formen part del catàleg tradicional muixeranguer, com ara l’Oberta, la Campana, el Cinc en un Peu, la Torreta o el Banc. A més a més l’Atilogwu també inclou dos gestos tècnics que son molt característics de la muixeranga: desplegar-se durant l’execució de la figura, les persones que en formen part, i fer cameta, qui corona la construcció.

De l’espectacularitat de la dansa n’és una prova el seu nom: Atilogwu és una paraula igbo que significa literalment «tenir màgia». Segons sembla, el nom prové de l’efecte que produïa la dansa entre el públic assistent, que es preguntava si tal repertori d’acrobàcies i d’habilitats impossibles no amagava alguna cosa màgica. La dansa té una enorme significació en moltes cultures africanes. L’execució de l’Atilogwu s’interpreta com un art que va més enllà de fer xalar el públic, per la qual cosa aquesta dansa és de presència obligada en les principals cerimònies, celebracions festives i festivals.

De fet, darrerament s’ha relacionat la tradició de torres humanes dels igbos amb els orígens remots de la muixeranga, encara desconeguts. La hipòtesi de les arrels negres de la muixeranga es basa en la nombrosa presència d’esclaus subsaharians en l’antiga Corona d’Aragó, entre els quals membres del poble igbo, en la seua documentada participació en els seguicis festius i religiosos i en les semblances tècniques que hom pot trobar entre les figures muixerangueres i les que formen part de l’Atilogwu.

Aquesta hipòtesi sobre els orígens de la muixeranga ha estat recollida per l’artista visual Miquel Garcia Membrado, a través de la proposta «Alçar a pols». Es tracta d’un dels projectes seleccionats en la convocatòria «CoSSos. Comunitats de Sabers Subalterns 2021», del Consorci de Museus (CMCV). «Alçar a pols» consistirà en un treball de recerca amb els membres de la colla Jove Muixeranga de València, a través del qual es podran proposar noves figures o reinterpretar-ne d’existents, mitjançant una creació comunitària que relacione el fenomen de l’esclavitud al País Valencià, els orígens remots de la muixeranga i les seues relacions amb tradicions africanes de torres humanes. Aquest innovador projecte culminarà amb l’edició d’un vídeo i la publicació de materials diversos.

Oberta de la Nova Muixeranga d’Algemesí en una processó de la Mare de Déu de la Salut.