La democràcia actual és fruit de l’esforç col·lectiu de moltes organitzacions que actuaren en la clandestinitat, en col·laboració amb molts particulars anònims. Aquests últims, en un temps de foscor com va ser el franquisme, posaren en risc la seua llibertat i el destí de les seues famílies per aconseguir-ho, permetent reunions als seus domicilis, entre altres, de partits polítics il·legals en aquell moment.
Aquest va ser el cas de la pintora Jacinta Gil Roncalés (1917-2014), referent de l’art avantguardista de postguerra i compromesa en la defensa dels drets i les llibertats durant la dictadura franquista. Ella va estar a la presó a principis dels anys seixanta per acollir a sa casa, al carrer Serpis de València, reunions de membres del Partit Comunista d’Espanya (PCE).
En conseqüència va ser apressada, en aquell moment, coincidint amb un moment d’intensa repressió del règim franquista contra militants de partits polítics i moviments socials que rebutjaven la dictadura i, també, contra els seus col·laboradors. Durant aquest període, en el que respecta al PCE, van ser detinguts un gran nombre dels seus membres.
En el cas de Jacinta Gil, va ser condemnada, amb quaranta-cinc anys, en un juí sumaríssim militar a tres anys de presó per un delicte de rebel·lió, fet pel qual va romandre a diferents centres de detenció i penitenciaris de l’Estat espanyol en diversos períodes, entre 1962 i 1963. Una dècada més tard del seu alliberament, el 1972, se li’n van cancel·lar els seus antecedents penals. I ja en democràcia, el 1992, va sol·licitar indemnització pel seu temps de reclusió per motius polítics, malauradament, no se li va concedir almenys aleshores per ser menor a tres anys aquest període.
Les vivències sobre la detenció i el pas per la presó de Jacint Gil van ser arreplegats per ella, en una part important, a uns quaderns dels quals tan sols es conserva un. No obstant això, sí que ha arribat fins als nostres dies una còpia en paper, amb correccions, de la transcripció original d’aquests manuscrits i d’alguns escrits literaris, com poesies, que va escriure durant el temps que va estar empresonada. Tota aquesta documentació va donar lloc al llibre de l’artista «Vivir en las cárceles de Franco: Testimonio de una presa política» (2007) editat per Ana Aguado Higón per a la Universitat de València. D’altra banda, també es conserven tota una sèrie de documents i cartes d’organismes oficials rebudes per l’artista, que detallen tot el procés i els avatars que va passar la pintora en aquell període.
Afortunadament, he adquirit el quadern i els documents esmentats anteriorment per a donar-los, de forma desinteressada, a la Biblioteca i Centre de Documentació de l’IVAM, que ha acceptat l’ingrés al seu fons documental, per a poder continuar enriquint el llegat de l’artista a aquesta institució. D’aquesta manera podrà servir de referència i mostrar-se en futures exposicions i investigacions, individuals i conjuntes, sobre Jacinta Gil Roncalés i ajudar a contextualitzar encara més, des del punt de vista personal, la seua obra.
