Cartes, fotos i fullets: la diputació rep l'arxiu del pintor Michavila

Un total de 29 caixes amb documentació administrativa, correspondència, escrits, catàlegs, cartells i fotografies... han sigut donades a la Diputació de València. Es tracta del llegat del pintor Joaquín Michavila (Alcora, 1926-Albalat dels Tarongers, 2016), que servix per a conéixer millor l'activitat professional i la vida familiar d'un dels màxims exponents de les avantguardes pictòriques de postguerra a Espanya.

El llegat donat per la família Michavila Mas, conservat en l'estudi que tenia el pintor a Albalat dels Tarongers, passa a formar part de l'Arxiu General i Fotogràfic de la Diputació.

Segons Toni Gaspar, president de la corporació provincial, és “una important incorporació al patrimoni documental de la institució sobre el context artístic i cultural de la València dels anys 50”.

L'arxiu personal del pintor inclou catàlegs d'exposicions, programes d'obres teatrals i els seus treballs com a escenògraf, joies documentals que guardava gelosament el que fora becat per la Diputació de València.

Junt amb Juan Genovés i Eusebio Sempere, entre altres, Joaquín Michavila va formar part del conegut com a grup dels Set, que establiria les bases de la recuperació de l'art modern de postguerra a València, abans de l'aparició del Grup Parpalló del qual seria membre fundador.

Durant la seua trajectòria, Michavila va treballar la pintura, el gravat, l'escenografia, el muralisme, la il·lustració de llibres, la fotografia, el cinema, la música, l'astronomia, la crítica i l'assaig artístic; un artista multidisciplinari que va ser professor de l'Escola de Belles Arts de València i acadèmic i president de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.

Becat com Pinazo i Sorolla

Joaquín Michavila va obtindre en 1954 la Pensió de Pintura que la Diputació oferia a artistes emergents per a ampliar els seus estudis a l'estranger, un programa referent del qual també es van beneficiar artistes com Pinazo i Sorolla.

En el període italià de l'artista -entre 1954 i 1960-, Michavila va aprofitar al màxim els seus estudis a l'estranger i va entregar un total de 25 obres, amb diferents tècniques i suports, que formen part del patrimoni de la institució. En este peíode es veuen els primers indicis de modernitat, apunta la diputació. A partir de 1957 s'iniciaria la seua etapa geomètrica i constructivista.

En paraules de Carmen Michavila, filla del pintor, “Itàlia va ser la gran oportunitat que va canviar la vida dels meus pares, i sempre estarem agraïts a la Diputació per aquella oportunitat que va donar a un jove artista i a la seua companya de viatge”.

“La donació de l'arxiu del meu pare forma part d'eixe agraïment etern, amb la seguretat que el seu llegat està en el millor lloc possible i a l'abast dels que li volem i admirem”, afig la també artista.

L'any 1996, la Diputació de València va concedir a Joaquín Michavila el premi Alfons Roig en reconeixement a la seua trajectòria artística, guardó que va segellar per sempre els seus vincles amb la institució.