Memòria de primavera

Fa avui 200 anys, la vesprada del 7 de maig de 1824, s’estrenava a Viena la Novena Simfonia de Beethoven, que culmina amb l’Oda a l’alegria, la qual des del 1985, perdura adaptada com a himne de la Unió Europea. En el nostre himne segurament més important, hi ressona un propòsit humà, que pot comprometre, consolar o almenys posar-nos una música amable a les expectatives de passar el dia superant la indignació i agraint la florida de les primeres roselles.

Demà farà 79 anys, el 8 de maig del 1945, a les 22.43 (i a Rússia, per raons horàries, a les 00.43 hores del dia 9), va concloure la Segona Guerra mundial, amb la victòria contra el nazisme i el feixisme: universal expressió dels crims contra la humanitat, però no l’única en absolut, ni la darrera, segons se’ns comunica i se’ns imposa cada dia a tants llocs del món.

I compartim memòria. Amb l’aval amistós o terrible d’aquells triomfs, ací estem els hereus de creadors i de víctimes, i creadors solidaris o víctimes innocents cada dia, remant la barca de la vida quotidiana. I com cada dia té un afany, ja deus saber que la primavera culminarà amb les eleccions al parlament d’Europa. I mentrestant, algunes barbaritats polítiques diàries, amenaçadores i catastròfiques, s’estan predicant ja fa temps, heretades o d’ara mateix, contra les quals tenim dret i esperança personal de cantar, resistir, treballar, i passar-ho bé.

Algunes d’aquelles barbaritats començaren i encara comencen contra casa nostra. Són de proximitat, i ens molesten o ens convoquen en detalls, missatges, crits i manipulacions. La memòria no és si no és democràtica, i la “guerra mundial” va començar, per als valencians, amb l’anomenada guerra del 36, i es va imposar amb el franquisme, sense atendre ni proposar ni permetre cap “concòrdia”, ni sobre les vides, ni les llibertats, els ni els drets ni les alegries de cada dia. Així que, govern de la Generalitat Valenciana, entre valencians, no es pot dissoldre ni desvirtuar la Llei de Memòria democràtica, mentre milers de valencians encara no sàpiguen on estan soterrats els seus familiars, i per als valencians no es complisca la legislació internacional i els principis de l’ONU sobre veritat, justícia, reparació i garanties de no-repetició. I precisament avui, per a les alegries d’Europa, i la memòria democràtica, vital i moral, que siga primavera, que ja han florit roselles.