El requisit anunciat posa en valor el valencià de l’ensenyament

Dimarts passat aparegué la notícia, donada per les conselleres d’Administració Pública, Gabriela Bravo, i d’Educació i Cultura, Raquel Tamarit, que s’havia arribat a l’acord sobre la competència lingüística en valencià que han de tindre els futurs empleats públics de la Generalitat. El requisit lingüístic, com se’l coneix més popularment. Al mateix temps el DOGV publicava el Projecte de decret del Consell, pel qual es regula el reconeixement de la competència lingüística de valencià per a l’homologació dels estudis en el sistema educatiu valencià. Tot junt representa una bona notícia, perquè vincula el requisit lingüístic als estudis de valencià en l’ensenyança reglada, de manera que el pes de les proves de ‘puresa lingüística’ repressora que representen els exàmens únics de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (JQCV) deixen de tindre la rellevància que han tingut fins ara. S’establix el principi que «cal exigir, com a norma general, el nivell de valencià que garantisca i certifique el sistema educatiu», com molt bé va apuntar la consellera Gabriela Bravo dies abans, en declaracions sobre el tema del requisit lingüístic. En general és una mesura positiva que posa en valor els estudis de valencià de les etapes d’estudis obligatoris i postobliatoris; i obri la possibilitat de reconéixer els estudis de valencià dels àmbits universitaris i d’altres ensenyances.

Des d’esta columneta de ‘Panorama’, Levante-EMV, en algunes ocasions, i últimament en els articles «Cal un requisit lingüístic vinculat al sistema educatiu» (30-05-2022) i «Cal donar més valor al valencià de l’ensenyament i fer-lo més fàcil» (06-06-2022) he defés la necessitat de vincular el requisit lingüístic al valencià del sistema d’ensenyament. Per això mostre la meua satisfacció per l’acord referit. No obstant, hi ha en el projecte d’homologacions anunciat alguna cosa millorable, com és la no retroactivitat de l’aplicació del reconeixement del nivell C1 (antic Mitjà) als que hagen acabat el Batxillerat amb una qualificació mitjana de 7 o superior en l’assignatura de valencià. Eixa retroactivitat, en el cas d’eixe nivell, s’aplicarà, si no es rectifica eixe criteri, a partir del curs 2021-2022. No s’entén per què abans no. Esperem la rectificació, d’això i d’alguna cosa més, perquè si no, seran molts i moltes jóvens, i de més edat, els i les que s’hi sentiran defraudats i discriminats, amb el que això significa de desafecció pel valencià dels exàmens i les titulacions.

Respecte a les proves úniques (i repressores) per a l’obtenció dels requisits lingüístics generals de la JQCV o de la CIEACOVA, per a qui no els obtinga per la via de l’ensenyança reglada, cal que s’adeqüen els criteris del tipus d’examen i d’avaluació a l’acostament de norma i parla, i a un model lingüístic com el que s’inferix dels documents normatius de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, de Taula de Filologia Valenciana i d’altres. I cal que s’abandone el valencià postís, mutilat i ortopèdic que han usat i usen encara la JQCV i altres. I caldria recuperar alguns dels cursos de formació, contínua i presencial, com els de Mestre i Capacitació de Valencià, que feren un gran paper durant molts anys.