Trident pervers

Quan, com i on serà el pròxim incendi?: així acabava un article l’estiu passat. Com que vivim en una zona extremadament favorable al foc, sumar una nova tragèdia a l’estadística negra dels incendis forestals era una eventualitat, més que previsible, prevista. Ho confirma l’incendi a l’Alt Millars que ha devorat més de 4.000 hectàrees i ha obligat a evacuar més de 1.500 persones. Si com ara diuen, «cal actualitzar els processos per a prevenir els incendis» vol dir que l’acció preventiva ha sigut poc eficaç i calen mesures més contundents. Perquè hi ha coses que no arreglen les lleis ni els reglaments, sinó els pressupostos, i més quan es preveu que el 2050 Espanya tindrà les mateixes temperatures que Iraq. Tot i que sabem que el risc zero no existeix, s’imposa un nou model forestal per pal·liar les conseqüències de l’èxode rural, recuperar l’agricultura de secà, neteja de camins, etc. I invertir més en hidroavions que en submarins, i en brigades forestals tant com en policia i guàrdia civil. No serà per falta d’avisos.

Despoblació, sequera i crisi climàtica és el trident pervers al que atribuir la virulència del foc. Tragèdia que estem covant fa temps devastant boscos i selves, mars i rius; contaminant terra, aigua i aire amb químics, pesticides i plàstics. Som una arma d’extinció massiva addicta als combustibles fòssils, a la producció insostenible i als hàbits de consum que degraden l’hàbitat. És una coartada recurrent culpar sempre a tercers quan nosaltres ens fem els desentesos sense assumir cap responsabilitat. Si no reprimim els excessos, exhumarem la metàfora de la xicona que somniava amb un misto i un bidó de gasolina. El temps per rectificar s’esgota i el desastre mediambiental comença a córrer per un carril autònom i distint del que voldríem. Tanmateix, actuem amb l’excelsa imbecil·litat de Bush fill, el president americà que amb la caixeta de les neurones cremada per l’alcohol suggeria talar boscos per evitar que es cremaren. I en això estem.