De tots

Des de menuts, ens protegixen i eviten que caiguem cap arrere. Els majors patixen perquè un infant puga perdre la vida de la forma més simple pegant-se en el cap. Hi ha múltiples històries relatives a morts inesperades de persones de curta edat, succeïdes mentrimentres jugaven. En eixe patiment, la locució ‘de tos’ ha tingut un paper important per a indicar que una persona ha caigut d’esquena i s’ha causat algun mal o s’ha desnucat. Més enllà del significat físic, l’expressió indica que ens quedem gelats o de pedra davant un esdeveniment.

Estem en la Setmana de Passió. Seguisc especialment la de Sagunt per ser la meua comarca. Tanmateix, continue caient ‘de tos’ quan comprove que els confrares frenen el pas a la incorporació de la dona. Confiem que reaccionen prompte els membres de la confraria perquè, quedant-se en el passat, no s’assegura el futur d’eixa tradició morvedrina. Parafrasejant Fuster, cal dir que la festa serà inclusiva o no serà.

També he caigut ‘de tos’ en conéixer la notícia de la maternitat comprada d’Ana Obregon. No m’impressionen les excentricitats ni els capritxos de les persones riques. Però, crec en la paternitat responsable. Eixe fet significa acceptar que, a determinada edat, exercir de tutor o tutora d’un menor no és el més raonable. La llei d’adopció limita els anys de les persones sol·licitants. Ho hauria de fer en este cas. És indubtable que la maternitat subrogada ja no s’extingira del planeta. No obstant això, és trist que una mare sols ho siga per diners i no per sentiment. Potser, si s’agilitzaren les adopcions a Espanya, es descartaria més eixa possibilitat.

En el món de la política, més d’una persona haurà caigut ‘de tos’ perquè una persona com Yolanda Díaz escampe il·lusió. No sé si suposa un projecte clar, ni tampoc quina eficàcia tindrà. Solament veig que he trobat alegria i esperança en gent que l’estava perdent. Independentment del que pretenga i resulte, he de reconéixer que m’agrada que es parle de diàleg i de no fer soroll. Necessitem, des de la dreta a l’esquerra, retrobar-nos més que no enfrontar-nos.

En definitiva, evitem caure ‘de tos’. És una expressió molt nostra, però gens bona pronunciar-la perquè anuncia bacs i potser mals. No obstant això, hem d’aprendre que les caigudes no han de ser més que esperons que acaben per eixamplar el camí.