Rafael Roca, dietarista

Dimecres passat es va presentar al magnífic castell d’Alaquàs, el darrer llibre de Rafael Roca —fill d’aquesta localitat de l’Horta. Proejant el temps (València, 2022), ha estat publicat per la Institució Alfons el Magnànim —CVEI, en la col·lecció que dirigeix Xavier Serra, dedicada a editar memòries contemporànies valencianes. I dic contemporànies perquè només s’ocupen dels segles XIX-XXI. Les anteriors —una riquíssima tradició des del segle XV—, queden fora. Una tradició, per cert, que no fa més que augmentar, a mesura que es coneixen més fons d’arxius i de biblioteques.

Xavier Serra, Isabel Olmos —subdirectora del Levante-EMV—, Jaime Millàs —autor del pròleg que encapçala el volum— i Antoni Saura —alcalde d’Alaquàs—, varen intervenir en l’acte, comentant diferents aspectes del llibre de Roca, que també va parlar, al final, explicant-nos algunes «intimitats» de l’obra. En especial, dels títols que va barallar, abans d’optar pel que finalment té, i que va justificar també.

Roca és amic meu —va ser alumne en els meus primeríssims anys a la Universitat de València— i ara és col·lega de departament i d’aventures acadèmiques —la major part de les quals portem a termini en terres italianes, sovint en companyia del nostre mestre, Antoni Ferrando, i de vegades amb altres col·legues d’universitats valencianes. Solen ser dies de molt de treball, amb horaris completíssims i que ens ocupen tot el temps, entre classes, conferències, ponències i actes complementaris que deixen molt poc de temps per a la reflexió apartada del soroll que arma qualsevol trobada d’aquelles. I si ho dic és perquè a través de la lectura d’aquest dietari de Roca —que s’escriu a cavall de Verona i Alaquàs— m’ha sorprés com, en la part aquella itàlica l’autor ha sabut trobar l’espai necessari per reflexionar, treballar calladament i produir un bell text i seré, que es mira el món que l’envolta des dels ulls del filòleg, però, també, de la gran persona que hi ha sota la figura del professor. El món —el món de cada dia—, potser no és el de la immensa majoria dels valencians; però sí que ho és per a una part de nosaltres, que vivim entre la universitat —l’acadèmia en sentit ampli— i les preocupacions per les nostres localitats —els nostres pobles que estimem i portem al cor sempre. I, en aquest sentit, el llibre de Roca és tot un model d’intel·lectual preocupat pel seu país, per la seua terra i per la seua gent: des de les instàncies del saber i des del carrer. Una lectura ben recomanable.