La Fira

Diumenge a poqueta nit tanca l’edició d’enguany de la Fira del Llibre, la 58a. Malgrat la fina ironia d’altre dia del professor Ángel López en la seua columna de Posdata, i de la queixa raonada d’alguns autors, i editors, m’agrada contemplar com la gent passeja entre llibres. Sense arribar al fervor de l’ofrena, per posar un exemple, la processó cívica entre fulles de paper mostra una dimensió il·lustrada que ja m’agradaria que fora obligatòria almenys una setmana al mes. Sabem de sobra quins són els gustos de les masses lectores, i tal com indica el seu nom, és una fira comercial, no un congrés sobre literatura albanesa comparada. Tot i que el Gremi de Llibrers s’esforça cada any perquè la festa del llibre siga també una gran trobada cultural. I per això estan els incombustibles Manolo Gil i Emili Piera, acompanyats en tot moment de José García Poveda. El Flaco ha esdevingut l’autèntica memòria gràfica de la primavera literària a València de les últimes dècades, amb tracte igualitari tant a les plomes consolidades com als autors nobels.

Preste molta atenció als escriptors que van per primera vegada a signar el seu llibre. La seua confiança en un món millor és inversament proporcional als llibres que dediquen després de a familiars. Com saben els amics lletraferits, l’ego de l’escriptor se’n va després de passar per una fira del llibre. Un autor d’èxit em va contar com una col·lega, ja desapareguera, era una autèntica professional en signar llibres. El seu modus operandi era atendre tot el temps possible a la primera persona a acudir. Després del nom, li preguntava de quin poble era i de seguida comentava que d’allà coneixia a un professor, o que feia temps que no anava, o si encara feien les coques tan bones. Així fins que de reüll anava observant com es feia cua. I la tendència natural a guardar fila feia la resta. Sempre era de les que més llibres signava.

No he llegit cap llibre d’Alice Kellen, però l’he sentit en alguna entrevista i m’ha semblat una escriptora cabal. Per això, me’n vaig alegrar de les cues d’altre dia quan va anar a la Fira. Sempre hi ha hagut supervendes i fenòmens editorials. L’important és fomentar l’hàbit i per això passejar i comprar llibres també hauria de desgravar.

Suscríbete para seguir leyendo