Memòria democràtica

El nostre no és un cas aïllat, hi ha exemples com : els plantejats després de la segona guerra, a la fi del nazisme i feixisme, o els de les dictadures de Xile o Argentina. On trobem, un poder totalitari hi ha crims i injustícies, creant, víctimes i victimaris. Doncs, l’arribada d’un marc democràtic sol donar pas a reparar, en la mesura del possible, els greuges injustament patits per persones o col·lectius, aleshores, restaurar la veritat històrica, reparar el dany causat a les persones, i , també el castic dels responsables.

Al nostre cas, la guerra encetada per un colp militar, va generar, entre altres qüestions, crims i injustícia als dos bàndols, però de forma desigual. Va haver-hi víctimes directes d’ accions bèl·liques, igualment, existiren víctimes pel simple fet de professor unes idees. Al final del conflicte, però, els guanyadors, constituït en estat autoritari, encetaren el que es va anomenar la Causa General contra els vençuts i altres persones considerades partidaris de la República, amb milers de condemnes a morts, i altres formes reprensives, en gran part sobre la base denuncies, sense elements probatoris ni garanties jurisdiccionals. La repressió es prolongaria fins l’arribada de la democràcia. Tanmateix, no es pot oblidar l’exili centenars de milers de persones.

La dictadura, mantingué els efectes de la guerra i la repressió durant quaranta anys, amb tribunals militars i el Tribunal d’ Ordre Públic), coexistint amb altres actes de violència, intimidació, restricció de llibertats, i vexacions, per part de les forces de seguretat i les autoritats, com eren els Governadors Civils.

Tot aquest estat de coses, va generà greuges, injustícies, o siga: víctimes i victimaris, amb conseqüències que afectaren al honor, la llibertat, la vida i el drets humans, com serien el de rebre sepultura digna. Cal tindre en comte, com, al cas de víctimes d’accions o crims atribuïts als partidaris de la república, van ser actuacions no consentits per les autoritats, sinó actes d’incontrolats en la majoria d’ocasions. Per altra banda, aquestes víctimes franquistes, o simplement ciutadans de signe conservador, amb la victòria del franquisme van rebre tota mena d’honors i compensacions.

Doncs, fins l’any 2007 no es va donar passes cap restaurar els drets de les víctimes de la guerra, denominada impròpiament civil, tant pels esdeveniments del període bèl·lic com el posterior de Dictadura. Aquesta norma es fixava com objectiu, restablir els drets y mesures a “ favor d’aquells que patiren persecució o violència durant la guerra i la dictadura”. Es tractava,doncs, d’una protecció genèrica i ampla, que podia afectar a qualsevol persona, sense dependre del bàndol o ideologia. Posteriorment, la Llei de 2022 de Memòria Democràtica, amplià la anterior llei, fent una condemna explícita de la dictadura..

La Comunitat Valencia disposa de la Llei 14/ 2017, amb un títol significatiu: Llei de Memòria Demostrativa i de Convivència de la Comunitat Valenciana. Doncs, fins el moment cap resolució judicial ferma ha qüestionat les normes esmentades, per tant, estan plenament vigents. Els conflictes que s’han traduït amb algun tipus de controvèrsia judicial, no han afectat a la legalitat de les normes, sinó a gestions concretes com estat els casos de les Creus de Castelló o de Callosa del Segura.

En allò que afecta al nostre territori, cap dels òrgans consultius de la Generalitat Valenciana, que son les Universitats Públiques, el Consell Valencià de Cultura, i Consell Jurídic Consultiu, han emès informes adversos a la normativa valenciana sobre la memòria democràtica, ni, fins el moment, han recomanat cap canvi legislatiu.

Doncs, caldria interrogar al President de la Generalitat, que ha admès que va haver-hi una dictadura, sobre quins son els arguments, informes, o resolucions judicials, que presenta per derogar una norma i substituir-la per altra.