Se’ns ha gelat el cor

S’ha imposat el «relat» del PP en allò que respecta a la normalització política de pactar amb l’extrema dreta. Circumstància aquesta que per la nostra democràcia és una notícia terrible, ja que la intrasigenia, el racisme, la xenofòbia, l’homofòbia, el negacionisme de la violència de gènere i del canvi climàtic i el blanqueig del franquisme - la dictadura-, entre altres moltes circumstàncies negatives no devia tindre cabuda en les institucions democràtiques.

Hui és el dia que envege als alemanys, pel fet que allí la CDU, el partit d’Angela Merkel, homologable al PP d’aquests lars, s’ha negat a pactar amb l’extrema dreta fins i tot perdent quota de poder polític. Igual passa en França on se’ls ha fet un «cordó sanitari» Serà perquè allí, almenys, la classe política, encara té consciència i memòria democràtica i sap allò que significa l’extrema dreta per la salut democràtica d’un país.

Hui és un dia trist (i terrible) democràticament, no tant, perquè algun de forma aïllada i excepcional ansiós de poder pacte amb l’extrema dreta, sinó per allò que ressenyava al principi, per la normalització política que suposa pactar de forma generalitzada amb l’extrema dreta donant-li poders institucionals municipals i autonòmics (en aquest cas el «pecat» es doble, ja que l’extrema dreta s’ha declarat enemiga de l’estat de les autonomies). Hui en el cor de la democràcia espanyola anida el germen de la intransigència, l’odi al migrant, al diferent sexual, a la diferència ideològica, a la llibertat en el seu més ampli significat, la negació i, per tant, la justificació de la violència de gènere, la justificació, igualment, del colp d’estat feixista (reduint-lo a una baralla dels nostres uelos) i de la dictadura franquista així com l’exoneració dels seus assassinats d’estat; la violència institucional contra els «enemics» d’una concepció monolítica d’Espanya («Una, grande y libre»). En definitiva, la normalització política d’una opció partidista a la qual li sobrem 26 milions d’espanyols!

En aquest país allò que alabàvem d’Alemanya i França no es pot donar, ja que entre nosaltres preval el més pur caïnisme antidemocràtic. No es tracta de guanyar les eleccions sinó d’anul·lar i, si es pot, «destrossar» al contrari (acabar amb el «sanchisme», criden desaforats), fer desaparèixer una possible alternança política, perquè sols així la dreta es podrà perpetuar en el poder polític, una vegada ja tenim assumit que el poder econòmic no els ha abandonat mai.

Com ja va amonestar A. Machado «Españolito que vienes al mundo te guarde Dios. Una de las dos Españas ha de helarte el corazón» i hui amb la normalització política de l’extrema dreta portada a cap per el PP, a molts espanyols se’ns ha gelat el cor !