Un guanyador d'època

"He sigut molt feliç en la final", em va escriure un amic just després d'eixir de Pelayo, just després de gaudir de la final de l'Individual d'Escala i Corda en la primera fila de l'escala. Allí, assegut en l'escala i un dia de final del mà a mà, tot és meravellós.

Si tens una mica de sensibilitat, és ací on cal quedar-se a viure perquè és ací des d'on s'enalteixen les passions més pures. On se sent millor el colp a la vaqueta, el sofriment dels pilotaris, la calor de la seua gent, les paraules amb els seus entrenadors... Les dimensions de l'emoció. Es tracta d'una emoció abstracta, apuntada al brillant espill de la vida i sotmesa a eixa predilecció per la passió que afecta a tots els presents en Pelayo. El trinquet que va veure nàixer al gran Rovellet... és eixa canxa que tan poc coneixen els valencians i les valencianes però on conflueix el temps i es contrau per a refrescar els orígens. És tot eixe tipus de detalls que fan un quadre únic, una iconografia del que som, dins d'un trinquet.

El meu amic mai havia estat en la Champions de la pilota, però no va dubtar a assistir a la final. Sobretot, per Puchol II, el Roca Rey del trinquet, el Messi de la pilota, el jugador que centra totes les mirades actualment i retorna la lluentor que mai degué perdre el nostre esport mil·lenari.

Así ha sido la final de l'Individual d'Escala i Corda en Pelayo entre Puchol II y Pere Roc II

Ver galería

I és que a Puchol II II li bullia per darrere dels ulls la brasa apassionada dels guanyadors a les 18.45 hores de la vesprada. Just quan va alçar les mans després de proclamar-se guanyador de l'Individual per sexta vegada. Perquè ja tenia la part visible de l'ànima ocupada per la felicitat. Era la sisena vegada que ho va aconseguir, però aquesta vegada era distint perquè entrava definitivament en el quadre d'honor dels guanyadors d'època: igualava en la història a Soro III, Sarasol i al mite Paco Cabanes Pastor, El Genovés. Paraules majors.

Soro III, el pilotari de la gent

Xavi ha viscut correlativament per a ser un guanyador total. I ha sabut fer-ho sense la desesperació dels captius i amb la tranquil·litat del qual se sap capaç d'aconseguir-ho. Perquè just quan li arriba l'hora de les conquestes pretèrites, activa la insaciabilitat dels jugadors que marquen la història i ho assoleix. Tant fàcil és dir-ho com difícil fer-ho.

I quan un alça l'Individual és eixe tipus de moments on tot val la pena. Cap dels antics desconsols prevaleixen sobre la felicitat que produeix el fet d'alçar la xicoteta reproducció de la Fenninde. Eixe moment és el centre universal de la consumació de l'esforç. Caldria pensar com seria la pilota sense Puchol II. No seria la mateixa. Però encara queda Xavi per a estona. I als seus trenta-un anys ja mira de reüll la gesta d’Álvaro Navarro amb onze títols de l’Individual.

Suscríbete para seguir leyendo