'Ara i adés'

La repetició constant d’algunes de les nostres activitats és habitual. Estem obligats i obligades a fer determinades accions constantment, sobretot en la vida laboral. 

Per tant, no és estrany que, per a eixes i unes altres tasques, es puga aplicar la locució ‘ara i adés’. S’empra per a indicar que una acció es repetix sovint o freqüentment.  

Si fem una llista del que repetim cada setmana, entenem que no tenim excessiu espai per a l’espontaneïtat. Així que, ‘ara i adés’, hem d’intentar pintar de colors diferents els mateixos actes. 

Esta setmana ho he entés descobrint paisatges distints i pròxims per a realitzar una activitat habitual en mi com és la de córrer diàriament. Ha sigut una encertada teràpia. He canviat les meues rutes normals per un itinerari a través del riu Túria, al seu pas per Riba-roja, amb el meu cosí Pedro. L’anècdota personal és un exemple de com podem obrir els ulls i mirar la rutina d’una altra forma.

Trobe que, ‘ara i adés’, les novel·les conten el mateix. Acaben per descriure la vida real o fictícia. No ho dic com a crítica. M’apassiona la literatura. Crec que els guions dels llibres són limitats però les perspectives de fer-ho innombrables. Ho pensava l’altre dia llegint el llibre de Carmen Amoraga ‘El Tiempo mientras tanto’. Han plogut anys i continua fresc. Una història simple i dura, com la que tracta d’una persona que entra en un llarg coma terminal, és una gran ferramenta per a endinsar-se en l’interior d’uns personatges. 

Et fa sentir còmode i no vols arribar al final que intuïxes. Reconec que admire les lletres d’Amoraga i com és. Les paraules de comiat de la direcció general, en la qual va dir que les persones són valuoses i juntes un tresor, m’han arribat.

Estem en campanya electoral. Esta vegada tinc la sensació que ‘ara i adés’ l’ombra del bipartidisme reapareix. Considere que, en el 2023, les opcions alternatives encara seran decisives per a formar govern, però intuïsc que s’inicia la seua fagocitació per les opcions de sempre. Les esperances d’actualitzar el sistema comencen a diluir-se.

En definitiva, no hem de perdre la locució ‘ara i adés’ perquè resulta ben nostra i definix el que és la vida. Mirem amb bons ulls el que repetim cada dia, en les nostres mans està sentir sempre tot de manera diferent.