Un beso y una flor

"Al partir, un beso y una flor, un te quiero, una caricia y un adiós". Així ens deia l’inoblidable Nino Bravo. És el que tocava fer. El que li corresponia al mascle fer. Ser actiu, dir i fer alguna cosa. Però no ens diu res sobre la femella, si havia de fer alguna cosa, si consentir, o què?...

Algú, en xarxes socials, ha dit que la primera besada li la va fer, a la nòvia, de furtat ballant, ja fa més de trenta-cinc anys, i encara estan casats, junts. El mascle, el matxo, havia de prendre la iniciativa. I la xica havia de mostrar-se no activa, havia de resguardar-se. Així eren els valors de relació i d’intercanvi de sexes. Clar!, un paradigma antic de comportament que hui no té predicament, és cosa passada, del temps d’abans. I no respectar els valors actuals significa estar fora de temps. Significa retrocedir en l’avanç que tota societat té a gala desplegar. Els usos i costums passats, fins i tot tradicions, no es poden invocar a la lleugera. D’esta manera, per exemple, era costum en els mestres pegar als alumnes, o en un algun lloc era tradició tirar una cabra des del campanar, i no per això han de ser vigents. Són usos no positius, que han de desaparéixer. Igual com els usos i costums caducs en la relació de sexes. Sense consentiment no pot haver cap acte ni relació.

Està en joc l’autonomia de les persones. S’hi proclama que la responsabilitat i l’actuació personal són conseqüència de la lliure capacitat d’elecció davant la vida, no de la imposició. Ningú és objecte ni possessió de ningú. Cadascú és sobirà dels seus actes, i, per tant, s’afirma en el seu ser i actuar. Sense el consentiment estaríem davant d’una relació forçada, inadmissible en el món de hui. I no cal parlar-ne més.

El cas Rubiales ha fet saltar alarmes, i no és un cas aïllat, en l’erradicació de la preeminència del mascle. Mirem, com a mostra, què passa a Cervera del Río Alhama (la Rioja), on no volen que les xiques entren en el "Ball de la Gaita", o en l’Alardo d’Hondarribia (Euskadi) este 8 de setembre, desfilada només de mascles on es reserva el paper només de "cantinera" a la dona. Cap tradició pot ser negativa o oposar-se a la igualtat de drets entre persones.

Fins fa quatre dies, la dona no comptava. Haurem de recordar que la primera dona en entrar a la Real Academia Española de la Lengua va ser Carmen Conde l’any 1978, o la primera ministra en tota Europa occidental va ser Federica Montseny en el 1936. Marginació o discriminaciçó de la dona, se’n diu. Encara queden recialles, i això ha d’acabar. Hem d’acabar-ho.