De seguida

Tenim sempre pressa. El rellotge marca totes les activitats. Ens fa por no arribar a temps i no complir els objectius marcats. Per eixe motiu, si ens pregunten quan acabarem el que estem fent, intentem respondre que allò sol·licitat es realitzarà ràpidament, encara que després no actuem amb la mateixa velocitat que hem anunciat. Així que, la locució «de seguida» forma part del nostre vocabulari. Cada vegada que la pronunciem, indiquem que una acció passarà a l’instant després del moment en què s’enuncia. Podem pronunciar els seus sinònims «a seguit» i «tot seguit». Està reconeguda la forma popular «en seguida».

Quan contractem persones professionals a casa per a realitzar una reforma, solen contestar-nos que iniciaran o acabaran els treballs «de seguida». Amb el temps, he aprés que els terminis en les obres no està basat en els dies exactes sinó en el final de l’anterior treball. He entés que no hi ha un dia exacte per a una reforma. A voltes, es tarda més i unes altres menys. Preferisc la formalitat de les dates d’inici i acabament. Però, després de diverses reformes en la llar, entenc que el rellotge de l’obra funciona d’una altra forma.

També la classe política manifesta que fa «de seguida» projectes o canvis legislatius. En presumixen en diversos moments: en la presentació dels programes electorals, el dia que els doten de pressupost i en l’instant en el qual per fi són una realitat. Per tant, un «de seguida» polític no és sinònim d’una acció ràpida.

Si convivim amb persones adolescents, sabem que hem de forçar-les perquè realitzen faenes domèstiques o facen qualsevol classe de treball. Ells i elles, per a no escoltar-nos, sovint contesten que ho faran «de seguida». És una bona tàctica perquè suposa una manera d’expressar que no s’oposen a fer el que els hem dit. Però, això sí, el valor que li donen a l’expressió no confiem que siga sinònim d’una acció veloç. De segur que ens toca recordar-los que no han acabat el que els hem manat i tornar a sentir un parell «de seguida» més, abans que actuen.

En definitiva, «de seguida» és una locució viva. No obstant això, encara que es referix a la realització d’una acció prou ràpida, a voltes esta no arriba de forma veloç. La rapidesa d’una acció la dicta el rellotge però sempre l’escriu la persona.