Concòrdia

L’oratge dels últims dies és un símptoma indubtable del canvi climàtic. Recorde quan l’octubre convidava a traure de l’armari la roba per a embolcallar-nos. A casa, sempre sentia els adults dir que este mes era el de preparar l’abric per a barrar el pas al fred humit de València. Ara, si fa sol, mirem de reüll la roba de bany. I rumiem si agafar o no el camí cap a les platges del nostre litoral. Algunes, com les del sud de la ciutat, tornen a recuperar la fesomia dels anys setanta. La mateixa que quan el mes d’octubre i l’abric es donaven la mà.

Però hui, la calor i la festa de les valencianes i els valencians són les que es donen la mà. El dextrarum iunctio dels romans, que observem en monedes i objectes mitjançant el gravat d’unes mans estrenyent-se, com a símbol de concòrdia, pau i prosperitat. Mans com les que s’hi veuen, per exemple, a una làmpada d’oli trobada al jaciment romà de Sant Gregori, en Borriana. Un gest de concòrdia que continua vigent i que és molt necessari en una societat que cada dia demana més unió a qui gestiona, governa i té la capacitat de legislar per fer front als reptes del present i del futur. 

La concòrdia, paraula de contingut solemne i de magna dignitat, de la que l’historiador romà Salustio (86 - 35 aC) va dir que «fa créixer les coses menudes, mentre la discòrdia n’arruïna les grans». Una actitud, la de la concòrdia, que cal per a construir-nos com a societat democràtica madura. Un leitmotiv, el de la concòrdia, que ens ha de guiar en la política per a donar compliment a allò que requereix la ciutadania. I que en este 9 d’octubre cal enarborar ben alt com a símbol de convivència i progrés entre les valencianes i els valencians. Eixa concòrdia, aixopluc de la diversitat i la pluralitat, és qui ha fet possible que el valencià s’escolte al Congrés. Una fita que, en este dia tan significat per al poble valencià, ens fa goig. Sobre tot perquè ens fa grans com a poble divers i plural. Perquè ens permet triar com volem parlar, en quin idioma volem estimar, viure i fer política. Les llengües sempre són ponts, mai fronteres. I és un privilegi gaudir de la transcendència de tindre juntes la llengua de Joanot Martorell i la de Miguel Hernández. Una singularitat que fa de la nostra Comunitat un lloc més ric, creatiu i tolerant.

En definitiva, la concòrdia és el fil per a cosir territoris, per a teixir un diàleg profitós i per a assegurar les polítiques de benestar i progrés que volem, com la revalorització de les pensions, la pujada del salari mínim, garantir les beques, treballar per la igualtat real i lluitar contra la violència de gènere. I hui Nou d’Octubre és un dia de concòrdia. Perquè, al cap i a la fi, és allò que sempre ens permetrà avançar, juntes i junts, com a societat en drets i en convivència. Feliç dia!