Alvocats del Montgó!

Els mateixos amics que et portaven taronges fa anys, venen ara amb alvocats. Han canviat tarongers per alvocaters en les seues fanecades heretades. Com a cavall regalat no li mires el dentat, i de ben nascuts és ser agraït, accepte el basquet verd amb igual somriure que abans el taronja. Però ara que Joan, Jordi o el pare d’Àngels han tingut el bon gust de compartir els fruits, he caigut que sense cap relació entre ells, la seua procedència és Safor-Marina, com l’explicació pel canvi de conreu, on es justifica també amb els nous hàbits alimentaris saludables i la incorporació de noves dietes.

Fa uns mesos, no sé en quin canal de televisió, un operari d’una empresa d’excavacions valenciana contava que el treball més habitual que tenien és arrancar tarongers, i la raó que donava era el dèficit pel seu manteniment. I sentenciava que en uns anys no quedarien, i que els mateixos bancals estarien plens del nou or verd. Un amic del Camp de Morvedre em va dir fa poc que a la comarca es compra ja més terreny per a invertir en alvocats que en rajola, i va contar com un conegut promotor immobiliari castigat en l’última crisi va passar de projectar 200 adossats a plantar 1.500 llavors d’alvocat. De constructor a agricultor, i li va tan bé que pot arribar a facturar 2.000 euros per fanecada.

El seu nom en l’originària llengua asteca, ‘ahuacatl’, vol dir «testicles de l’arbre»

Com l’agrarisme estructural perviu amb el clàssic sentiment d’enveja al veí, la transformació serà imminent. No he trobat en la xarxa cap dada oficial sobre l’extensió de terra de taronger destinada ara a alvocats, però tenint en compte que l’arbre sol tardar uns quatre anys a donar fruita, la revolució agrària silenciosa està en marxa. A això cal afegir l’eufòria del cultiu domèstic, cada vegada més freqüent el fet de posar l’os en un got amb aigua fins que germinen les primeres arrels, abans de trasplantar-lo a test.

Se sabia que l’origen mil·lenari de l’alvocat estava a Mèxic, però bussejant per la seua etimologia, una mania com qualsevol altra, resulta que el seu nom «ahuacatl», prové del nàhuatl (una llengua asteca), que significa «testicles de l’arbre», supose que per la seua característica forma. Com l’acadèmica més feminista de l’AVL està promocionant al marit, i els quatre gats dels filòlegs de la tercera via dicten ja la gramàtica i la semàntica, s’haurien d’atrevir a promocionar el boom hortofructícola, amb la coneguda al·locució del Montgó, però canviat els ‘marichulos’ «collons» per alvocats. No cal perdre mai l’avantguarda lingüística.