Mazón, lacai d’Ayuso

Senyor, quina creu! Quan pensàvem que l’’Eix de la Prosperitat’ havia passat a millor vida, qual au fènix renaix de les cendres que foren foc quan Esperanza Aguirre manava a Madrid i Francisco Camps a València. És una història repetida. Canvien els actors, però el guió de l’obra és el mateix. El president valencià Carlos Mazón i la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso s’alien per fer oposició al govern socialista (Sánchez ara, Zapatero abans) i tensar relacions amb Catalunya, tan rendible electoralment. Si en 2004 era per incrementar les «sinèrgies econòmiques» entre les dues autonomies; en 2023 és per avivar les «relacions comercials»; en romà palatí (de Palau de la Generalitat): arreplegar les molles de pa que cauen de la taula del creixement madrileny.

Que Mazón viatge a Madrid per impulsar, entre altres, el corredor mediterrani, només pot ser degut a la desmemòria i a la seua vocació de lacai d’Ayuso. Desmemòria, perquè oblida que fa tan sols dos anys, com a president de la diputació d’Alacant, s’oposà al corredor mediterrani que reivindicaven les diputacions catalanes i les de Castelló i València, adduint que era una «estratègia dels Països Catalans». I lacai, perquè amb Ayuso fa com l’assistent que acompanyava el senyor quan sortia de casa. O potser vol que el corredor mediterrani passe per Madrid? Ociós recordar que l’eix central és un projecte ideològic per reforçar la concepció radial de les grans infraestructures de l’Estat, i que la via de connexió Algesires-Portbou és nítidament mediterrània.

Mazón torna a l’agenda de sempre, la del victimisme com analgèsic de la inacció. Que la Generalitat baixa impostos i, en recaptar menys, se’n ressenten els serveis?, una píndola de «Sánchez culpable»: argument que podria recitar fins un lloro. Que no amplien el port de València? Sánchez culpable. Que estem infrafinançats? Sánchez culpable. Que escasseja l’aigua? Sánchez culpable... I dic jo: si tot depèn de Sánchez, per a què collons volem una Generalitat de fireta?