Lectures nadalenques

Qualsevol època de l’any és bona per a la lectura, però si són vacances i tenim temps lliure res millor que agafar un llibre entre les mans perquè, com diu el filòsof Joan Carles Mèlich, és possible una filosofia de la formació, una filosofia de la lectura que ens allunye dels dogmatismes metafísics i ens faça conscients de la vulnerabilitat de la vida. I més en estos moments en què assistim amb estupor al genocidi indiscriminat de Gaza amb la responsabilitat d’Israel i els Estats Units, o a la guerra de mai acabar d’Ucraïna, entre altres conflictes humans.

Vulnerabilitat la que patiren els soldats de lleva que van mobilitzar els dos bàndols de la Guerra Civil espanyola. Al capdavall, i més enllà de les presumptes ideologies, els soldats de lleva van ser les primeres víctimes de la guerra: joves reclutats per la força en gran part dels casos, sense idees polítiques clares, que havien de deixar la família, les dones o les novies, i anar a una guerra davant la qual no tenien cap altra alternativa. Això, si més no, reflectien els diaris dels soldats que ha recollit la investigació d’Oriol Riart Arnalot (Pagés editors) Érem feres. Diaris personals de combatents a la Guerra Civil. Més que ideologies i propaganda política, compartien sofriments, pors, alegries i penes.

Vulnerabilitat també la del personatge protagonista de la novel·la en castellà Yeguas exhaustas (ja porta tres edicions) de l’escriptora de Borriana, Bibiana Collado (1985). Excel·lent narració, sobretot en la primera part, on l’autora posa de manifest la impostada i servil condició social de les dones immigrants de classe treballadora. Els prejuís i els complexos culturals, l’autoodi, que han hagut de superar les dones de famílies desarrelades que han treballat com a «egües exhaustes» per a tirar endavant i sobreviure.

L’editorial Altamarea ha publicat en el primer aniversari del seu traspàs una traducció al castellà de l’obra de Hans Magnus Enzensberger (1929-2022), Artistas de la supervivència, que són xicotets retrats de significatius intel·lectuals del segle XX amb un to sempre desimbolt, càustic i cínic, si més no, que esquartera la vida i la trajectòria d’escriptors com Gabriele D’Annunzio, André Gide, Alfred Döblin, Ezra Pound, Hermann Broch, Jean Cocteau, Anna Ajmàtova, García Márquez, Pablo Neruda, Octavio Paz, Jean Genet, Emil Cioran...Comptat i debatut, una autèntica delícia lectora de la mà d’un dels més importants intel·lectuals del segle XX.

Ens cal poesia com a reflexió i meditació sobre qui som i cap a on anem, sens dubte, i per això Lletra Impresa ha publicat el poemari Bruc en flor, una traducció del portugués de Juli Capilla de la poeta de Vila-Viçosa, Florbela Espanca (1894-1930). Contemporània de Fernando Pessoa i de Mario de Sá-Carneiro, expressa amb sonets l’autenticitat i l’humanisme d’un esperit romàntic esberlat per les desgràcies familiars i sentimentals.

Una altra editorial valenciana, Perifèric Edicions, de Catarroja, ha traduït un poemari de Yolanda Castaño, La segona llengua, a càrrec de Mercè Claramunt i Ramon Guillem. Yolanda Castaño és, no cal dir-ho, una de les poetes en gallec més reconegudes i traduïdes arreu del món. També acaba d’eixir del forn de la mateixa editorial Han tornat les roselles, d’Isabel Robles, premi de poesia Benvingut Oliver 2023, i La llum mirada, del poeta català Vicenç Llorca, premi Manel Garcia Grau.

Last but not least, és la recentíssima publicació (Edicions 62) del llibre de crítiques, pròlegs, ressenyes literàries, articles, entrades de diccionari, notes de lectura i cartes, etcètera, del malaurat escriptor Gabriel Ferrater (1922-1972), amb edició de Jordi Cornudella. Papers sobre literatura, que és títol del recull, arreplega, entre d’altres, textos d’una lucidesa fora del comú sobre tres de les grans referències de la poesia catalana contemporània, com són Josep Carner, Carles Riba i Josep Vicenç Foix. Un volum més que recomanable per a tots aquells interessats en escorcollar entre els bastidors d’una llengua i els seus creadors a través d’una de les sensibilitats més intel·ligents, concises i càustiques de la literatura catalana com va ser Ferrater, el gran savi, brillant i autodestructiu, nascut a Reus.