Evocant Stefan Zweig

Al Museu de Història de València, a una exposició temporal, he pogut recordar al citat gran escriptor, humanista i pacifista, tal com com ell mateix s’ auto definia. De jove al meu poble, Xàtiva, quan estava fent el batxillerat el meu pare va encarregar uns volums de les obres escollides de Stefan Zweig, cal recordar com en aquells moments de silencis no podies comprar fàcilment aquest tipus de literatura, aleshores, de tard en tard, un senyor passava per casa oferint sobre catàleg llibres poc habituals, aleshores, fet l’encàrrec, tot seguit per correu els llibres arribaven i els llegíem. Les biografies i la narrativa de Zweig em van impactar, cert que nosaltres teníem bons professors però els programes, com podeu imaginar, no incloïen aquesta mena de literatura. Doncs, la mostra que he visitat he trobat molta informació sobre l’obra literària pròpiament dita i les circumstàncies del moment, així com detalls de l’ intensa biografia o els viatges, i com aquest escriptor quedà sense pàtria fugint del terror i la seua obra fou un al·legat permanent contra les guerres i les fronteres des d’ un ferm europeisme .

El cas és que aquesta segon part de l’exposició del llegat de Zweig, relativa al seu compromís cívic i universal, no la he vist suficientment reflectida en la mostra de referència, tal vegada a causa de la gran quantitat de valors de la seua narrativa, que deixa en altre pla secundari qüestions que trobe rellevants a la vista de les presents circumstàncies. D’això precisament, amb modèstia puix no són un especialista, voldria insistir-ne. Des de aquelles primeres lectures ha passat temps, ara, tinc en ment una obra que ajuda a entendre el nostre present, malgrat que ens parla d’altra època ja que és un llibre autobiogràfic, i que alhora és testimoni de como es produí «la recaiguda de la humanitat en una barbàrie com mai s’havia vist feia molt de temps» ( El món d’ahir. Memòries d’un europeu). Com he dit, Zweig fou testimoni de com s’ inicià l’ arribada i l’ascens del totalitarisme, sense que els dirigents s’ en adonaren del perill que existia a la seua pàtria de naixement, per altra banda, com ens diu al llibre citat, : «El món va dreçar les orelles i es negà de primera creure l’ increïble». Des de la seua condició de jueu, el nostre personatge fou víctima i ens ha deixat un relat, què, a més a més, és una gran peça literària. Doncs, paga la pena llegir-lo, puix, noves circumstàncies, mostrem com errors del passat es reprodueixen amb noves versions, comportant barbàrie, guerres, exterminis, destrucció, fronteres, negacions dels drets humans, fins i tot, amb la peculiaritat de que antics pobles, que en altres moments van estar víctimes, ara esdevenen victimaris. Assistim doncs, amb impotència i ràbia, a nous escenaris, i tanmateix, a la «nostra terra europea», en expressió de Zweig, de nou hi ha opcions que representen el totalitarisme i l’odi i allò que resulta més greu : aconseguint vots suficients per decidir.

Evocar, doncs, com podeu veure a Zweig continua tenint sentit i vigència.