Marmolar periodistes

A veure si no em deixeu per a després dels anuncis, com sempre»: frase que, dita amb cara de pomes agres, sona a marmoló de senyoret als seus servents. Paraules del president de la Generalitat adreçades a periodistes de la tele valenciana. Diran que a qualsevol polític li agrada obrir els noticiaris; però, per aconseguir-ho, cal dir coses de gran interès. I Mazón parla amb un plus d’altivesa en les formes que no amaguen la falta de fons, despertant el mateix interès que l’anunci d’un anorac el més d’agost. Diran que eixe retret se li pot fer a gran part de la classe política, però com li vaig sentir dir a algú: tothom orina a la piscina, l’insòlit és fer-ho des del trampolí i que siga el socorrista.

La frase de Mazón seria poc rellevant si el PP no hagués manipulat la tele en el passat. Però ho va fer fins a límits insospitats per mantindre’s en el poder. Amb presentadors llepaculs que, lluny de moderar els debats, prenien partit fent de Canal 9 una barraca de fira que recordava ‘El parte’ franquista. És això el que vol Mazón per a À Punt? Que siga ‘La voz de su amo’? Propaganda partidista pagada amb diners públics? Que transforme la realitat en ficció i els periodistes en ninots de guinyol? No volem que tornen a repetir-se conductes que recorden el clàssic infantil: Espillet, espillet, qui és el millor president? Tu, boniquet, tu.

À Punt ha d’informar sobre l’actualitat que interessa a la ciutadania i no la que interessa al PP. Que la televisió pública no ha de ser instrument de propaganda del partit que governa és tan evident com que perquè hi haja fum primer ha d’haver foc. Aviat farà sis anys que À Punt va alçar la persiana, i és vital que no esdevinga un bis de Canal 9 on adulteraven fins les receptes de cuina. Vaja, que si posen el detector de mentides no se salva ni l’electricista. No repetim la deplorable història que tothom ja coneix. Les paraules de Mazón no passaran de l’hemeroteca al marbre, però tampoc se les emportarà el vent. Estarem a l’aguait.