Puig Antich en el record

Dissabte 2 de març es van complir 50 anys de la mort de Salvador Puig Antich assassinat pel franquisme de la manera més indigna que ho podien fer, fou l'última vegada que es va utilitzar el denominat «garrote vil», una terrorífica eina de tortura fins la mort, que trencava el coll de l’ajusticiat mitjançant un clau que entrava per la nuca del condemnat. Sembla que han passat molt anys d’aquells dies grisos de tortures i pors en mig d’una dictadura que semblava començar a trontollar, però podríem dir que, per la meua generació 50 anys no es res. Recorde que, amb Raimon, cantàvem allò de «contra la por som nosaltres, contra la por sense por», però la por estava infiltrada en les nostres vides, havíem mamat la por amorrats al pit de les nostres mares, unes mares que havíem perdut molt més que una guerra, En anar al llit no sabíem si podríem dormir tranquils tota la nit o alguna gent trucaria de matinada a la porta de casa. Teníem por, la por com herència d’una trista postguerra. I «ells» ho sabien, coneixien la nostra por i l’augmentaven cada dia per continuar al front d’una Espanya inquisitorial, gris i trista pels que cada dia, malgrat la por, llluitàvem com podíem i on podíem contra aquells maleits fabricants de por.

Salvador Puig Antich fou una víctima més, com al Setembre del 75 també ho serien els últims afusellats pel franquisme, d’un règim que s’havia mantingut gairebé 40 anys al poder mercès a la por que encomanava cada dia als seus súbdits. Puig Antich era un militant del Movimiento Ibérico de Liberación, un jove llibertari amb ànsies per canviar un món que no li agradava, i això feia molta por al poder i a les gents d’ordre que no podien permetre que aquelles idees pogueren arrelar entre la gent. I el van matar, el van assassinar fent tota una farsa de judici militar on, amb el temps hem conegut que es van cometre moltes irregularitats per aconseguir un sentencia a mort que servira d’exemple i escarment pels que poguessin aspirar a seguir les idees i el camí d’aquell jove de 26 anys que va donar la seva vida perquè tots poguessim ser una mica més lliures.

Puig Antich va ser detingut el 25 de Setembre del 1973 durant un tiroteig que va haver-hi al portal número 70 del carrer Girona de Barcelona. Durant el tiroteig va resultar mort el policia Francisco Anguas i ferit el jove llibertari. A partir d’aquest moment comencen a ocórrer irregularitats en el procés, entre elles al policia mort li fan l'autòpsia en la comissaria en lloc de a l’hospital, i mai va quedar clar de quin arma havia eixit la bala que el va matar, experts que, posteriorment, van estudiar la trajectòria de les bales indiquen que possiblement va ser una bala policial la que el va matar. Però el que va moure a la venjança al règim de la dictadura fou la mort de Carrero Blanco a mans d’ETA, calia donar un bon escarment als enemics del règim i el cas va passar a la jurisdicció militar que no va dubtar en condemnar a mort a Puig Antich. Anys després sabríem que el redactor de la sentencia a mort, Carlos Rey, era l’advocat de la lider el PP català, Alícia Sánchez Camacho.

Han passat 50 anys i malgrat les peticions de la família Puig Antich, la Justícia espanyola es nega a revisar aquella sentencia. Veient com actua l’actual cúpula judicial no m'estranya que no vulguin revisar una sentencia que, segurament, trauria a la llum unes irregularitats que si bé eren normals en temps de dictadura a alguns encara els podria coure la realitat d’una sentencia que fou una venjança.