Notícies increïbles

En un món on la informació arribava a un ritme tan diferent al del nostre, les relacions de successos -un gènere popularista i popular durant l'edat moderna-, aprofitava també per generar interés entre la població i, igual que ara, mantenir-la assabentada d'allò que al poder li convenia: política, terratrèmols, festes pomposes, miracles, meravelles o fenòmens naturals com riuades, troballes d'animals mai no vistos, i un llarg etcètera de coses que podríem qualificar de novetats, són part dels temes que poblen aquella abundosa literatura, de poques pretensions estilístiques, però de gran efecte sobre els qui llegien -o, per dir-ho millor, sobre qui les escoltaven. Aprofitava per crear estats d'opinió, captar adeptes a determinades causes o rebuig a altres.

Seria impossible voler fer una ullada ràpida a tots els subgèneres de què podríem parlar ara. Però em centraré en un cas de notícies que arribaven de lluny -de França, el un enemic tradicional dels valencians- i que tenien un evident interés per als impressors locals, que s'afanyaven a fer edicions per al consum propi i forani. Em referesc a la Declaracion de las señales y monstruos espantables que han aparecido en el ayre, encima de la villa de la Rochela, y de los maravillosos sucessos que han sucedido, y se han visto a los veynte y ocho de junio d'este año mil seyscientos y veynte y uno, y de otras cosas nunca vistas en nuestros tiempos. Agora nuevamente traduzida de francés en castellano, i impresa a València per Miquel Sorolla, el 1621, i on, amb un to apocalíptic ben intencionat, s'explica com foren vists "por todas las centinelas de la villa y por otras personas infinitas de crédito". Uns senyals que "merecen que todo el mundo las sepa": dos cometes al cel, un home encés en foc, dos homes a cavall lluitant; i, la nit següent, grans ventades; a més de l’aparició d’un carro tirat per tres animals monstruosos. Per si tot això no fos suficient, l'escriptor anònim ens diu que "muchos murieron y las mugeres parieron", de la por que va causar tot allò. I tot, al remat, amb la intenció que "estemos bien preparados para quando Dios nos llame", perquè "quando algunas vezes en la tierra executa la justicia, es por hazer parecer la misericordia en el cielo". Sembla que Déu, en causar aquelles coses espantoses a França, volia advertir-nos. Igual que passa ara, quan vegem com evolucionen les coses en altres llocs: "estemos bien preparados" -en seria la conclusió.