Desarmem la banca!

Sense tenir-hi ni art ni part, sense adonar-se’n, tot cristo pateix un segrest en tota regla dels diners que té dipositats en les entitats bancàries –si més no, de l’oligarquia de les sis grans–, que en fan i desfan sense cap control. Que els empren en allò que els ix dels nassos sense consultar per a res la seua clientela, ni tan sols informar-la. La poca o nul·la transparència amb què funcionen fa difícil d’esbrinar els seus tripijocs.

La immensa majoria de la ciutadania no té més remei, a estes alçades de la pel·lícula –gairebé per imperatiu legal–, que anar a morir amb la seua nòmina a un compte corrent bancari, sense saber en què invertiran els pocs o molts estalvis de què hi disposen, sense conèixer el camí que faran en les seues sanguinolentes mans.

De ben segur que manta persones deuen ignorar que els bancs financien, amb les peles alienes, activitats que van en contra dels valors ètics, socials o ambientals més elementals; que empren bona part dels recursos que amassen a invertir en sectors com ara els combustibles fòssils, l’especulació urbanística o la indústria armamentística. Doncs, sobre aquesta darrera posarem la lupa.

En l’últim informe del centre Delàs d’Estudis per la Pau, s’assenyala que els dos bancs més bel·licistes, si ens atenem a la seua implicació en la industria militar, són el Santander i el BBVA. Cadascun dels quals aporta a les empreses que fabriquen enginys mortífers al voltant de 5.000 milions d’euros cada any. El Santander, a més, té el pervers i criminal privilegi de formar part dels 10 bancs europeus que més financien les armes nuclears.

De quina manera la Banca Armada du a terme el finançament i, en conseqüència, l’enfortiment del sector armamentístic? Amb una gran diversificació d’actuacions. Explícitament, amb implicació accionarial, la concessió de crèdits i préstecs o el finançament de les exportacions. I d’una forma més encoberta, amb els fons d’inversió dedicats a una gran varietat d’actius financers, entre els quals hi ha la indústria militar.

I disculpeu per tornar-ho a reiterar: el fet de tenir la nòmina o els estalvis en un compte dels grans bancs té uns efectes letals contra la Pau mundial, en tant que financien empreses d’armes a través dels comptes corrents, dels dipòsits a termini o de la compravenda d’accions i de bons. Però, també amb la contractació d'assegurances personals (de vehicles, de vida, de salut, de robatori...) com Mútua Madrilenya, Mapfre, Allianz o Adeslas, així com amb els fons de pensions del Sabadell, BBVA o de CaixaBank, que igualment participen del negoci de la mort –en empreses com Indra, Airbus, ATOS o Eulen.

Trenquem una llança –i tots els artefactes militars– en favor de la Pau i maldem perquè els nostres diners no siguen còmplices de la sustentació de la indústria de la guerra. No és una tasca fàcil, però tampoc no és impossible. Qualsevol acció és important: desvincular-se d’un banc armat i unir-se a un d’ètic, exigir als bancs que els seus fons no participen en activitats contràries a la nostra ideologia, reclamar-ne la seua pacífica, social i ecològica traçabilitat o participar en actes informatius com el convocat per la Campanya Banca Armada, a Torrent (Museu Fundació Horta Sud), aquest 26 de març.