Koldo, el nóvio d’Ayuso i la màfia farmacèutica

Portem unes quantes setmanetes amb la matraca de les comissions per la compra de mascaretes durant la pandèmia, duta a terme per personatges propers a figures significatives dels dos principals partits del règim. És insultant haver de patir aquestes estafes en unes societats que se’n diuen democràtiques. Un fenomen propi de la picaresca modernitzada, depravada i menyspreable que enfanga l’Espanya de pandereta actual en aquella deformació esperpèntica i grotesca formulada per Valle Inclán.

Tot i estar parlant d’uns quants milions d’euros, la pasta afanada pels fraudulents negocis dels Koldos o dels nóvios d’Ayuso de torn és un granet de sorra si la comparem amb la immensa platja dels beneficis que acumulen les farmacèutiques –aprofitant un poc que el Túria passava per València! Unes empreses que de manera immoral –però legal– ens escuren les butxaques amb la imposició de medicaments que en general deixen molt a desitjar. Només en un any n’ingressen més d’1’5 bilions de dòlars (1.500.000.000.000 $), al nivell del comerç d’armes i del narcotràfic –els tres negocis més lucratius del planeta.

Segons l’etimologia del mot fàrmac, els seus significats són ben contradictoris, com els que se n’han pogut constatar a través de la història dels seus desaguisats i de l’ús i abús que se’n fa. Se sap del cert que els medicaments d’igual manera poden guarir que intoxicar, matar o, com diu la saviesa popular: ... resultar pitjor que la malaltia. Peter Gøtzsche, professor de medecina i farmacologia de la Universitat de Copenhaguen va constatar fa uns anys que la medicació és la tercera causa de mort mundial, després de l'infart i del càncer. Alerta!

No hi ha dubte que alguns medicaments són imprescindibles i salven moltes vides –no tantes en els països empobrits, que no gaudeixen ni dels més bàsics–, mentre que el 80% de la societat occidental està sobremedicada, com apunta l’OCDE. Sobretot, la gent gran i la més pobra, les dones i les persones desocupades, que són tractades amb una bomba de psicofàrmacs per tapar un malestar social crònic: la solitud, l’explotació laboral, la violència de gènere o l’atur, com apunta J. Ramon Laporte, farmacèutic amb 50 anys d’experiència investigadora i docent, en un llibre publicat recentment: Crònica d’una societat intoxicada.

Així mateix, ens persuadeixen amb la teoria de la falsa prevenció, com en el cas del colesterol. No fa gaire, el nivell acceptable total n’era de 262 mg/dL. Doncs, a partir del 2001, per art de màgia, les farmacèutiques van decretar una rebaixa fins als 200 mg/dL, havent-se demostrat en molts estudis que tindre’n menys no millora l’esperança de vida, sinó que sols és un factor de risc, com el tabac o el sedentarisme. I l’ús d’estatines contra el colesterol pot produir més perjudicis que beneficis –però no per al negoci dels medicaments!

No podem deixar en mans de la màfia farmacèutica la nostra salut, ni l’hemorràgia de diners públics. L’Estat espanyol és el 2n consumidor de fàrmacs del món i l’europeu que hi destina més percentatge del PIB; amb metges i metgesses anestesiades pel setge pandèmic de visitadors mèdics, congressos amb tot inclòs, conflictes d’interessos o portes giratòries. No es pot seguir amb la sobremedicació tòxica, cal emprar els fàrmacs quan siguen estrictament necessaris i plantejar-se urgentment la socialització de les empreses del ram, per a què la medicació es puga controlar col·lectivament i no a l’inrevés.