La paraula «fatxa» s'usa actualment amb sentits molt diferents. D'una banda, en referència a l'aspecte extern d'una persona, sobretot quan es vol ressaltar una impressió negativa. Josep Pascual Tirado, en la novel·la «Tombatossals», feia servir esta veu per a descriure a Tragapinyols, «un estrany personatge de fatxa desgarbada». Este vocable, en el sentit indicat, és un préstec de l’italià «faccia», provinent del llatí «facies», que significa 'cara’, i que ha donat lloc al vocable «faç».
Però, en l’actualitat, la paraula «fatxa» també s’usa molt habitualment per a titlar algú de tindre una ideologia reaccionària. En este sentit es tracta d’una contracció de «fasci(st)a», pronunciada a la italiana. El Fascio, que significa 'feix’, era un moviment polític creat per Benito Mussolini. La forma contreta «fatxa», tot i que començà a usar-se abans de la Guerra Civil, adquirí una gran popularitat en la dècada dels setanta, igual que altres paraules formades amb procediments semblants, com ara «sociata» o «sudaca», reduccions de «socialista» i «sudamericà»,
respectivament.
