La «morera» és un arbre de tronc recte, no molt gruixut, amb una copa oberta molt ramificada, que pot arribar fins als sis metres alçària. Les fulles, caduques, de color verd clar, presenten un limbe ovat, de vores dentades, i servixen d'aliment als cucs de seda. Les flors, reunides en inflorescències denses, es presenten separades les masculines de les femenines.
El fruit de la morera s'anomena «mora» (escrit actualment sense accent, arran de la reforma ortogràfica aprovada recentment de reducció dels accents diacrítics). Es tracta de xicotetes drupes unides de forma arraïmada, que presenten un color variable a mesura que va avançant el procés de maduració, passant d'un color blanc verdós inicial a un roig encés més tard, per a arribar finalment a un morat quasi negre. Prové del llatí «mora», plural neutre de «morum», amb què ja es designava este fruit i altres de característiques semblants.
Cal parar atenció que, encara actualment, la paraula «mora» servix per a designar tant el fruit de les moreres (del gènere «Morus») com el dels albarzers (del gènere «Rubus»), que, tot i les seues semblances aparents, són fruites molt diferents.
