La paraula «rècord» és un anglicisme que començà a difondre's en valencià a començaments del segle XX, amb l'extensió de les pràctiques esportives i, sobretot, amb la introducció del caràcter competitiu de les proves. Antigament, el «deport» s'entenia com una activitat recreativa que es practicava a l'aire lliure; però el «deport» es transformà en «esport» quan algú (un individu o un equip) juga, o corre, o bota, o rema, o nada... intentant fer-ho més ràpidament que un altre. I és en eixe context competitiu a on el «rècord» no es limita simplement a guanyar els altres participants en la mateixa carrera: el rècord és disputar la carrera contra tots els que han fet eixa mateixa carrera en qualsevol altre moment.
Això és precisament el que posa en relleu l'etimologia de la paraula anglesa «record», presa de la forma homònima francesa, que derivava del verb «recorder», 'recordar, registrar'. I és que, al remat, el «rècord» es fonamenta en el «record»: si haguérem perdut la memòria del que es va fer en un altre temps, no es podrien batre rècords.
