dies enrere ha tingut lloc la declaració d'agermanament de la ciutat de Fano, en la costa italiana del mar adriàtic, amb la ciutat de Gandia. Els motius que han prevalgut són: el ser ciutats riberenques, tindre port i el fet que Fano va ser conquerida en determinat moment per Cèsar Borgia. Per als impulsors de l'esdeveniment de ben segur que seran motius suficients per haver arribat a tan important acord. Amb aquests mateixos motius o pareguts, hi podem trobar unes quantes ciutats més en la geografia europea que ben bé ens honrarien amb el seu agermanament.
Tot i això, com a ciutadà i historiador, em veig obligat a fer veure als responsables en la matèria del nostre govern municipal que, a poc que haguessen furgat una miqueta o ser informats -per què, doctors té l'Església, i Gandia, encara més- s'haurien decantat, en primer lloc, a buscar l'agermanament amb una altra ciutat, també italiana, que, malgrat omplir-nos la boca i l'estómac amb el cognom Borja, està relegada de la nostra història per obra i gràcia dels benaurats Borja de la plaça de l'Escola Pia. I és que, després de Sant Francesc de Borja s'acaba tot.
Però els gandians i gandianes es mereixen conèixer millor la història de la seua ciutat que ha de ser promocionada i fomentada pels seus governants i professionals adscrits del ram que se suposa han d'assessorar aquells. És per això que voldria fer uns cèntims per mostrar els motius pels quals, com a digna novençana, Gandia hauria de tindre l'honor d'aspirar a ser desposada per la insigne capital de l'antiga república de la Ligúria, Gènova, la ciutat dels Dòria. Entre altres, l'ambaixada gandiana encarregada de proposar-ho a les autoritats genoveses podria al·legar el següent raonament que també ha de servir per informar als lectors d'aquest diari:
Per a un Borja de les acaballes del Segle XVI i principis del XVII Gènova era la baula d'or que l'unia de bell nou amb l'enyorada Itàlia dels seus avantpassats. Les relacions entre els Borja i els Dòria tingueren el seu origen quan l'any 1575 el duc Carles de Borja va ser comissionat pel rei Felip I d'Aragó i II de Castella per fer d'intermediari entre la nova i l'antiga aristocràcia genovesa que tradicionalment estaven enfrontades pel control de l'administració de la república. Dècades enrere, Andrea Dòria va ser nomenat per l'emperador Carles V, almirall de la flota la mediterrània. Des d'aleshores, els Dòria serviren als interessos hispans amb dedicació exclusiva i absoluta. El prestigi de l'almirall Andrea Dòria augmentà de la mà del seu nebot i hereu Giannettino Dòria, qui va capturar i traslladar encadenat a Gènova, Khair Eddiu Barba-rossa, el famós corsari turc que feia estralls per les nostres costes. Estralls que avui celebrem amb festes com els «desembarcaments» d'Oliva, el de Dénia o el de la Vila-joiosa.
L'almirall Andrea Dòria no tingué descendència i per això, va nomenar hereu de tots els seus béns a Giannettino, fill del seu cosí Tommasso Dòria i casat amb la filla d'un banquer. Malauradament, en 1547, durant una revolta entre els Dòria i les famílies rivals, Giannettino Dòria va morir molt jove en rebre el foc de l'arcabús d'un contrari. El fill de Gianettino, Giovanni Andrea Dòria, va heretar tots els béns, la flota naval, els títols nobiliaris atorgats per la corona hispana i la posició privilegiada en la república de Gènova. Passats uns anys, el descendents de les famílies rivals genoveses continuaren enfrontades. Preocupat per aquella situació que semblava no acabar mai, el rei Felip I d'Aragó i II de Castella va enviar els seus representants a Gènova per veure de trobar una solució al problema de governabilitat de la república. I d'aquella mediació de l'any 1575 encapçalada pel duc Carles de Borja, s'establí un acord que posava fi a les rivalitats seculars entre els antics prohoms imposant un sistema de govern que afavoria totes les famílies. Des d'aleshores, entre Giovanni Andrea Dòria i Carles de Borja va nàixer i créixer una forta i sincera amistat.
El 7 de desembre de 1581, Giovanni Andrea Dòria arribava a Barcelona amb un estol de vint-i-cinc naus custodiant l'emperadriu viuda Maria d'Àustria, germana del rei Felip, que, des de Viena viatjava a Madrid. Feia poc que el rei i el soldà otomà havien signat una treva que posava fi als atacs corsaris que venien patint els pobles riberencs de la mediterrània, la qual cosa no havia de ser motiu per a relaxar les defenses de les incursions dels pirates o dels continus rumors de rebel·lions dels moriscos que, no obstant, no deixaren de produir-se.
És per això que, des de Barcelona, Giovanni Andrea Dòria continuà el viatge per les nostres costes i fondejà la seua flota en el port de Dénia, on arribà dies abans de Nadal. Assabentant de la seua presència en la ciutat veïna, Carles de Borja no va dubtar en anar a visitar-lo.
L'amistat entre els Dòria i els Borja s'afermà de tal manera que l'any 1593, Carles Francesc, fill i hereu del duc Carles de Borja i Artemisa, filla de Giovanni Andrea Dòria i de Zenòbia del Carretto, van contreure matrimoni en el monestir de El Escorial sota la mirada i benedicció del rei, padrí de la cerimònia.
És molt possible que, per tal de commemorar l'esdeveniment, el duc Carles de Borja es va decidir arranjar una de les sales d'origen medieval construint un fals sostre metre i mig per baix de l'antic i aplicant una bella cornisa daurada que com elements decoratius mostra àguiles i garlandes de flors i fruïts. La cornisa degué de ser realitzada en Gènova com així ho confirma el fantàstic mascaró central similar als que apareixen en la decoració de la façana del palau del duc de Tursi, actualment seu de l'Ajuntament de Gènova. Una decoració de garlandes molt semblant la podem veure en els salons del Palazzo del Príncipe Dòria de Gènova o en la tomba d'Andrea Dòria. També s'ha de tindre present, ja que no tenim documentació al respecte, que la cornisa fos un regal de noces de Giovanni Andrea.
Convé recordar també que 1609, el duc de Tursi era Carlo Dòria, germà de la nostra duquessa Artemisa, qui va ser l'encarregat de transportar en les seues galeres els moriscos expulsats dels regnes d'Espanya fins les terres del Magreb i va haver de conformar el seu cunyat Carles Francesc de Borja i la seua germana Artemisa -principals afectats d'aquella expulsió- quan s'acomiadaren dels seus vassalls en el port de Dénia.
En febrer de 1618, una nova generació refermaria la unió de les dues famílies amb un altre matrimoni de qui seria el VIII duc, Francesc Dídac, amb la seua cosina germana, de nom també Artemisa -filla d'Andrea Dòria i Carretto i de Giovanna Colonna. Aquesta vegada la cerimònia es fa efectuar en Gènova el 5 de febrer de 1618, en la capella domèstica del Palazzo del Príncipe Dòria i des de la mort del duc Carles Francesc, el 7 de febrer de 1632, governaren el ducat de Gandia. Altra vegada Carlo Dòria va estar present en Gandia confortant la seua germana, la duquessa Artemisa Dòria i Carreto en el seguici del trasllat del cos del seu cunyat i en funeral oficial que es va fer en la Col·legiata de Gandia.
Per tant, des de 1593, els Borja afegiren el cognom Dòria i l'àguila de la seua heràldica per dues vegades i els forts lligams familiars entre Gènova i Gandia continuaren fins encetat el segle XVIII.
Pense que sobren motius per fer públic aquest breu apunt i per deixar constància de la importància històrica, cultural i turística que tindria per a Gandia l'agermanament amb Gènova, ciutat posseïdora d'un enorme potencial humà, històric i cultural de la què Gandia es podria beneficiar en tots els sentits.
Estic segur que la proposta seria ben rebuda per les autoritats lígurs ja que, a més de les raons abans escrites, caldria afegir que part de la història de Gènova està escrita entre els murs del palau dels Borja i els seus protagonistes reposant en la cripta de la nostra Col·legiata.
