La qualificació de «eterno y viejo asunto» per a la reivindicació de la via ampla a Dénia no es de la premsa actual, ni tampoc de la posterior a la desaparició definitiva de la línia de via estreta l’any 1974.
La frase correspon a una de les abundantíssimes cròniques que els periòdics dels anys 1920 va dedicar al tema, el qual es centrava aleshores en demanar la conversió de la línia que funcionava en via ampla. Sobretot, per evitar els problemes dels transbodaments de mercaderies i passatgers que es produïen a Carcaixent. Segons deien, la via estreta servia, només, per comunicar comarques pobres.
Pot semblar increïble però és ben cert que que eixa reivindicació data, si més no, de 1906, quan les forces vives de Gandia i Dénia, de totes les tendències, feien un gran miting al teatre Serrano de Gandia.
A partir de 1923, durant tota la dècada i en els anys de la II República, la conversió de la línia Carcaixent-Dénia en via ampla seria una de les reivindicacions més clara, compartida i repetida davant de les autoritats governamentals. Fins al punt que, en un determinat moment, hi havia la sensació que ja hi era a tocar. En un any podria estar enllestida!
Per al diumenge 3 de juny de 1924 hi havia convocada una «magna assemblea» per pressionar el ministre de Foment. Al seu costat s’havia posat l’alcalde de Gandia, el general Ripoll, i un munt d’entitats de tots els espectres ideològics de les comarques. El tema comptava, ja aleshores, amb informes favorables de la Companyia del Nord. El mateix marqués de Sotelo, el gran prohom valencià del règim, alcalde de València i president del partit únic d’aleshores (UP), acompanyaria la comissió a Madrid el mes de desembre.
El maig de 1925 tenia lloc un acte importantíssim a Simat i Benifairó de la Valldigna. Segons el diari El Pueblo, la campanya tenia un èxit notable i prompte es celebraria una nova assemblea (magna, per suposat) al teatre Serrano de Gandia, on intervingueren, entre molts altres, el president de Foment AIC, José Iranzo, i l’alcalde Joaquín Ballester. Tots dos havien escoltat manifestacions optimistes de persones encimbellades, com ara l’enginyer Alejandro Mendizábal o el general Mayendía, membre del directori militar. L’enginyer en cap de la Companyia del Nord, Francisco Castelló, deia que en cosa d’un any podia executar-se el projecte.
Dinou mesos després, tanmateix, la visió del corresponsal d’aquest periòdic a Gandia, Pepe Vedella, era més aviat crítica, tot referint-se a «aquella promesa, aquellos probables...» Segons D. Siderio a Las Provincias, «Se dijo algo referente a que, desde hace cuarenta años, se oyen las mismas promesas». «La vía ancha ha sido el señuelo de los políticos para medrar».
L’advocat catòlic Grustán, pel 1929, afirmava: «parece que ahora va de veras lo de la transformación en vía ancha de la estrecha de Carcagente-Gandía». Del seu costat, el diari El Pueblo aportava un munt de xifres i raonaments: fins i tot afirmava que «hay proyecto aprobado, cuyo estudio se hizo el año 1912 por el ingeniero don Francisco Castelló». S’hi parlava de 79 pobles i un total de 300.000 habitants afectats. Per l’octubre, es celebrava una nova assemblea a Oliva on, per suposat, hi seria el president de Foment, ara José (Pepito) Román.
Sense més comentaris. Que cadascú arribe a la seua conclusió.
