"SanguijuELA", un poemari de Ramón Calabuig

Cal estar expectants, alerta, sempre amb l’ull viu sobre tot allò que passa al nostre voltant: la nostra comunitat, el nostre poble o la nostra cultura. Però per damunt de tot, de tota la gent, tota, ja que com bé diu Tzvetan Todorov, els altres, aquelles i aquells que podem pensar no són dels nostres, un error recurrent, sempre, en tots els llocs i totes les circumstàncies, conviuen amb nosaltres, vivim junts en paraules del filòsof búlgar. Eixa és l’atenció i cura que cal tenir els uns amb els altres, els diversos dels quals parlava Hannah Arendt. Si més no, podríem afegir, aquelles persones singulars, que sobreïxen d’alguna manera, sempre per a bé, amb la seua veu crítica, plena de solidaritat, comunicada a través de la seua obra. Per aquesta raó, l’associació de veïnes i veïns de Marxuquera també està atenta i, per segona vegada, vol ajudar amb tot el que estiga en la nostra mà a retre homenatge a Ramón Calabuig, al poeta i a la persona. 

Amb aquestes iniciatives acostem la cultura a la gent i la fem més propera i més accessible, ja que tothom sap que la poesia no és cap fenomen de masses. M’agradaria, en aquest sentit, recórrer a la clàusula de l’etcètera, un concepte de la microsociologia, vinculat al sociòleg nord-americà Aaron Cicourel, amb la que es convida als interlocutors, a tots els que ens trobem en una situació de proximitat cultural, de familiaritat quotidiana, a deixar que completen eixa intel·ligibilitat i complicitat que busca el poeta amb la seua obra, amb el seu missatge, ja que no oblidem que llegir poesia en particular i literatura en general, ens fa més empàtics, ens posa en la pell dels altres, els nostres conciutadans i, d’aquesta manera, acabem tenint una millor comprensió social. Sempre es tracta d’un joc de llenguatge, parafrasejant a Wittgenstein, on les regles es troben en contínua transformació, ja que el joc permetrà que la comunitat, la societat, cresca, evolucione i en definitiva, millore.

A més, aquest segon poemari, 'SanguijueELA', igual que amb 'EntreTela', serveix d’amplificador dels missatges que transmet el poeta a través dels seus versos, idees i valors que, igual que va fer Jaume Plensa quan parlava de Vicent Andrés Estellés, demanden una reflexió individual i col·lectiva. Eixe és el compromís ètic a més de l’estètic de tota creació artística. Però no oblidem que l’artista, en aquest cas el poeta, hi haurà de situar-se als marges per a buscar la diferència. Potser Ramon Calabuig no ha buscat eixos marges com a persona, la vida també l’ha dut a ells, amb l’ELA, malaltia amb la qual conviu des de fa uns anys i combat amb un activisme ferm. Qüestió aquesta que també l’ha fet prendre consciència i créixer com a poeta, amb el seu compromís artístic i cívic. 

Des de la vall de Marxuquera, amb l’esplendor mediterrània que la caracteritza, Ramón Calabuig ha creat aquest segon poemari, SanguijueELA, on trobem poemes escrits en valencià i en castellà agrupats al voltant dels quatre elements de la natura: terra, aigua, aire i foc. Evocació als clàssics grecs, els coneguts com a presocràtics, des d’on la cultura mediterrània ha sigut capaç d’influir a tota la humanitat. Valors de l’humanisme que sols s’aconsegueixen per part d’aquella o aquell que amb la seua obra s’aventura públicament. Així és com va contemplar Karl Jaspers la possibilitat personal d’adquirir la humanitas, sempre considerant l’obra pròpia com un llegat a la comunitat. 

SanguijuELA es pot adquirir a través de l’Associació Valenciana d’ELA, a canvi d’un donatiu que ajudarà al desenvolupament dels seus programes sociosanitaris. Una bonica manera, mai millor dit, de fer servir els diners.