75 anys del Preventori Infantil de la Nostra Senyora de l’Empar

Hi ha certs esdeveniments de la nostra història recent que «fan comarca», o «identitat comarcal», si es vol. Ho he de posar entre cometes. Per què? Doncs perquè és una apreciació molt subjectiva que només pot comprovar-se amb llargues enquestes i un exhaustiu estudi sociològic.

Malgrat això, no crec equivocar-me si afirme que poques iniciatives solidàries a la Safor ens parlen tan a les clares d’un projecte exitós i durador, forjat des de la base, des de la necessitat de la societat civil. M’estic referint al Preventori Infantil de la Nostra Senyora de l’Empar del Real de Gandia, una institució benèfica i assistencial.

No obstant aquesta immensa capacitat organitzativa que de vegades mostra la nostra comarca, també he de fer merescuda al·lusió a individualitats destacades com la de Miguel Zacarés Chisvert. D’ell nasqué la primera guspira, la primera idea d’un preventori en règim d’internament per a xiquetes amb la missió de prevenir i assistir, mèdicament i farmacològicament, la contracció o el contagi de qualsevol tipus de malaltia. El 10 d’octubre de 1948, hui fa 75 anys, després de superar alguns lleugers entrebancs i resistències, s’iniciava la construcció del Preventori, inicialment només per a xiquetes.

Una de les intencions de partida fou erigir un Preventori de portes obertes i així demostrar la bondat de la institució, que ràpidament acollí a més de setanta xiquetes, la majoria d’elles de Gandia, però també d’altres localitats pròximes.

Una vegada enllestida la primera construcció de l’edifici, es demanà ajut a diversos ordes religiosos perquè s’ocuparen de les xiquetes. Com que la majoria demanaven diners a canvi d’involucrar-se i no se’ls podia pagar, els Pares Escolapis es posaren en contacte amb l’orde argentí de Sant Josep de Montgay, ja que aleshores semblava que volia implantar-se en territori valencià. Zacarés fou un dels màxims intercessors a favor de les monges argentines.

Una de les vies principals de finançament del Preventori ha estat tradicionalment l’obra pia o la campanya benèfica. Els donatius i les almoines eren molt abundants, sobretot de Gandia i de la Safor, però també de la resta de l’estat i de l’estranger. Entre totes les campanyes destaquen les realitzades a Ràdio Gandia. Hem de recordar que era l’època dels discos dedicats.

Tota aquesta intensa activitat tenia com a objectiu últim la recaptació de fons, com així la campanya del «mercadet del pollet», de les més cèlebres i estimades per tothom i que consistia bàsicament en la recollida de pollets que després es repartien en taxi per tots els pobles de la Safor i, quan ja estaven criats, se’ls recollia per vendre’ls.

Moltes associacions acudien al Preventori assíduament amb intenció d’ajudar o aportar un granet d’arena. Les bandes de música o les falles, per exemple, sempre han estat fidels col·laboradores del Preventori, no només durant les festes falleres, sinó també durant la Campanya de Nadal i Reis en pro del Preventori Infantil i la Beneficència Municipal o de diverses efemèrides de caràcter social.

L’ensenyament de les xiquetes ha estat sempre un eix vertebrador dels valors de la cultura sanitària en relació amb les malalties que es combatien, sobretot gràcies a la profilaxi (normes de ventilació, neteja, higiene i hàbits saludables de vida).

Des d’aquest punt de vista, el Preventori sempre s’ha caracteritzat pel seu tarannà socioeducatiu, com a institució amb recursos formatius específics i que, en el futur, es complementarà en època del director Francisco Blasco amb un programa coeducatiu que inclourà per tant un col·legi mixt amb els cicles complets d’educació primària i amb una capacitat per a aproximadament 80 alumnes. Amb l’ajuda de nombroses famílies de Gandia que acollien les xiquetes durant l’estiu es completava la formació al llarg de l’any.

Així, el Preventori Infantil de la Nostra Senyora de l’Empar és tot un referent benèfic i assistencial a la comarca de la Safor. Poques són les institucions que atresoren, en el segle XX, un prestigi i un reconeixement tan consensuat sobre la rellevància de la labor del Preventori del Real. És el resultat doncs, com s’ha dit adés, de l’acció col·lectiva i solidària de Gandia i de la resta de la comarca de la Safor. Històricament s’ha finançat en exclusiva gràcies a les aportacions caritatives de la gent i a les ajudes d’institucions públiques. La seua importantíssima funció social no ha cessat malgrat el profund canvi de perspectives de les institucions assistencials (de la caritat voluntariosa cristiana a l’ajuda directa institucionalitzada i laica) i els nous vents de la societat del segle XXI.