Gandia i el poeta del poble

Qualsevol poble civilitzat celebraria col·lectivament, unànimement, entusiastament, una efemèride com la del naixement d’un dels seus poetes més reeixits. I això és Vicent Andrés Estelles, el net del forner: el millor poeta valencià des d’Ausiàs March i el Segle d’Or. I malgrat que hi ha qui s’entesta en renegar del poeta i renegar, per tant, del que som i del que són, vulguen o no, cal commemorar la persona de Vicent Andrés Estellés i el seu llegat literari i simbòlic, com a «poeta del poble».

Per això ens indigna que el Consell de la Generalitat no haja sabut estar a la altura i amb el seu reduccionisme cultural s’haja negat a declarar 2024 com a Any Estellés. I celebrar l’efemèride com sí han fet altres administracions públiques com la Diputació de València o el Ministeri de Cultura. Per no parlar de centenars d’ajuntaments, col·lectius i entitats cíviques i culturals d’arreu del nostre territori lingüístic, que s’han agrupat al voltant de plataformes o moviments com «Cent d’Estellés» o «Estellés als pobles», del qual també forma part Gandia, junt a molts altres municipis.

«Car diràs la paraula justa, la diràs en el moment just». Però ens és ben difícil trobar la paraula justa per descriure el que Vicent Andrés Estellés representa per al poble valencià, malgrat els intents d’amagar-lo i els exemples d’eixe autoodi i complex d’inferioritat que alguns ens volen imposar i que ha impedit al nostre poble un major progrés. Contra això, en memòria d’Estelles, i, sí, com a acte de refermament de la voluntat d’un poble de continuar sent-ho, davant l’absència o el menyspreu de la Generalitat, centenars de pobles, com aquella rosa de paper que passava de mà en mà, celebraran els Cent d’Estellés.

I Gandia, ciutat literària que ha sabut enaltir els seus clàssics, també ho estarà, amb tot un seguit d’activitats presentades pel govern local, amb un programa ric, variat i creixent. Amb més d’una vintena d’activitats, l’Any Estellés Gandia estarà present en la Plaça del llibre de l’IMAB, en el Safor de Lletres de l’Afons el Vell i el Cefire, a mitjans de maig. A principis de juny hi haurà un recital poètic i musical, en col·laboració amb el Ministeri de Cultura. Continuarà en l’EstiuVers del departament de Patrimoni o la Universitat d’Estiu del Centre Internacional de Gandia de la Universitat de València, també a l’estiu. 

Però, sobretot, la grossa de la programació es desenvoluparà a la tardor, al voltant de la data de naixement del poeta, el 4 de setembre: la Festa Estellés de Saforíssims; la Fira i Festes; l’Homenatge a la Paraula de l’Alfons el Vell; la Tardor literària i els Premis literaris Ciutat de Gandia de l’IMAB... 

A més, des de la regidoria de Patrimoni estan preparant rutes ‘estellesianes’ per la ciutat per a tots els públics i els centres educatius. I des de els departaments d’Educació i Política lingüística farem tallers de música urbana a partir d’Estellés per als instituts o d’altres accions específiques per a Primària i Infantil… 

Exposicions, representacions teatrals al Serrano o música. La música tindrà una presència destacada en la programació, ja que hi haurà, almenys, sis actuacions musicals o concerts amb artistes com Pau Alabajos, Borja Penalba, Carles Dénia o Andreu Valor… 

I és que Vicent Andrés Estelles va tindre una relació estreta i intensa amb Gandia. Per començar, era el lloc de naixement de la seua dona i companya de viatge, Isabel Lorente. Isabel va ser per al poeta un «tot particular»; companya, amant i mare dels seus fills. En paraules d’Estellés, un dels seus «suports vitals». Però Gandia és també la pàtria de Joan Martorell, de Roís de Corella… i d’Ausiàs March, el seu univers conceptual.

Estellés va ser guanyador, en 1966, del Premi Ausiàs March de poesia que convoca este ajuntament des de 1959, amb el seu ‘L’inventari clement’, publicat en 1971, tot i que una altra gandiana (i grauera), Maria Josep Escrivà, i un oliver, Josep Lluís Roig, descobreixen que el llibre publicat no era en realitat el que havia estat guardonat i reediten l’original en el 2012.

I, òbviament, Gandia apareix en la seua obra més ingent, i pòstuma, el ‘Mural del País Valencià’, en el Llibre XXV, el Llibre de Gandia, i sobre el que va declarar: “Res em pot complaure tant, com acabar la meua vida, el meu obscur treball, enllestint el cant general del meu país”.

Estellés va morir a València en 1993, després d’haver rebut el Premi d’Honor de les Lletres Valencianes o la Medalla d’Or al Mèrit de les Belles Arts. Des d‘aleshores, i ja abans, el seu llegat literaris i social ha impregnat altres disciplines artístiques i culturals i els seues versos han estat musicats per desenes d’artistes i han esdevingut himnes amb els que refermar-nos en la nostra estima pel nostre poble i en el reconeixement del que som i volem ser, des de la Batalla d’Almansa, i de la lluita incansable per recuperar la nostra identitat perduda.

Això és, en realitat, el que indigna als qui odien Estellés. No és un odi al poeta, sinó al que representa. Però no podran. Perquè com diu ell: «Potser et maten,/o potser se’n riguen./Potser et delaten;/tot això són banalitats./Allò que val és la consciència/de no ser res si no s’és poble./I tu, greument, has escollit./Després del teu silenci estricte,/camines decididament».

I, malgrat alguns, el poble valencià camina decididament. Com la celebració del centenari del nostre poeta.