Llarga vida al Teatre del Raval

Era l’any 1995, després d’una reforma de l’espai que era una gran fàbrica de mobles i diversos canvis de l’edifici, s’obrin les portes del Teatre Raval de Gandia, al carrer Sant Ramon de la ciutat, en mans de Joan Muñoz, membre fundador del grup artístic Pluja Teatre.

Maria Josep Gonga, més coneguda com a «Gongui», fou també associada i iniciadora del grup de Teatre Pluja i del Teatre del Raval. Germana de Josep Gonga, un altre dels integrants del mateix grup teatral. Son pare fou un dels grans actors de Gandia en la postguerra. Ella és un exemple de vitalitat i resistència,

La Gongui explica que Pluja era un grup de teatre de Gandia en el que estava una sèrie de gent que es reunia per a interpretar en un club jove de la ciutat. Anaven a fer funcions pels pobles i sempre plovia. «Ens havien d’anul·lar les funcions perquè quasi sempre eren a l’aire lliure i d’ahí va nàixer el nom de la companyia ‘Pluja Teatre’», recorda.

Ells i elles no estaven buscant fer un teatre, estaven buscant un local per assajar: «Quan vam veure el lloc pensàrem que era molt gran i llavors demanàrem a la Generalitat alguna ajuda i ens la concediren».

El teatre per a xiquets i xiquetes era el principal objectiu, i per això es van establir les campanyes infantils escolars, per les quals passaren una mitjana de 18.000 alumnes per temporada. 

Començaren amb les campanyes escolars al teatre, ara sí, damunt d’un escenari, ja que abans eren en les mateixes escoles on realitzaven les funcions, juntant les grans taules verdes del menjador. «Ara sí, els xiquets i xiquetes podrien veure-ho més dignament», destaca Gongui.

Les seues obres es caracteritzaven per ser en valencià i també per fer comèdia amb una crítica molt potent sobre diferents qüestions de la comarca de la Safor. «Ens adonarem que la majoria de companyies feien teatre en castellà. Era una mica una guerra en la qüestió de l’idioma. Nosaltres pensàvem que arribàvem més a la gent perquè, al cap i a la fi, els estàs parlant en la seua llengua», explica «Gongui».

Per una altra banda, ara farà 19 anys que Isa Cogollos i Francesc Burgos van començar amb LaCasaCalba, «un projecte cultural en construcció permanent, arrelat a les faldes de la muntanya de les Creus, a la Valldigna, i amb seu al Teatre del Raval de Gandia».

Isa, actual gerent, i Francesc, director artístic, es van embarcar al projecte del Teatre del Raval l’any 2014, en un moment en què Pluja havia tancat i es feia una subhasta. Ells han sigut el relleu generacional de Pluja. Són una productora cultural independent amb el seu peculiar estil «eclèctic i multidisciplinari».

Han aconseguit mantenir l’essència en tots els seus aspectes, afegint, això sí, noves formes de fer cultura. «Nosaltres obrirem amb un pressupost mínim i quasi tot el que presentàvem al principi eren companyies que havien estat amb Pluja i que ens recolzaren. Gràcies a això vam poder fer eixa primera temporada que sinó hagués estat impossible», diu Isa Cogollos.

Francesc Burgos explica que en veure el teatre, «que era més que un teatre», que era un edifici amb moltes possibilitats i sobre tot el fet de la gran pèrdua que anava a suposar el que el Teatre del Raval desaparegués, el reobriren. «Si no haguérem estat nosaltres, açò ja no existiria», declara.

«Pluja s’ho mereixia»

Per als dos era fonamental continuar mantenint les campanyes escolars i tenir un públic intergeneracional, des dels més menuts, fins als més grans: «Ens agrada molt beure d’ allò que ja s’ha fet i donar reconeixement. Pensem que Pluja s’ho mereixia i tot el que fem per ells és poc. El fet de ajuntar classes socials, conèixer-nos, reconèixer els menuts amb els majors... és el nostre objectiu», explica la gerent del Teatre.

Francesc Burgos apunta que la gent de la cultura de base es troba sempre en un constant interrogant i que «és molt complicat continuar lluitant per la cultura, ser activista i proposar activitats culturals», ja que, l’assistència és molt baixeta en relació amb la qualitat de les obres.

«Poder fer el que un vol té un preu i no respondre a ningú directe també té un preu. Per ara estem dispostos a pagar-lo, de moment continuem amb forces. Ens adrecem als qui considerem que són la gent del carrer», expressa Isa Cogollos.

Les institucions

El paper de les institucions en aquests projectes és essencial. Per a Isa i Francesc el poble no està a l’altura de l’entramat cultural que existeix i és fonamental un suport econòmic per poder continuar fent propostes culturals.

«La CasaCalba ha generat alternatives fràgils que beuen molt del seu entusiasme», explica Burgos «pensem que tot i que va a contracorrent, açò és el futur, encara que no se n’hagen adonat les institucions, ni el poble, ni una part del starsystem cultural».

Tot present necessita el seu passat per poder enfrontar-se al futur. Pluja Teatre i des de fa uns anys La CasaCalba han apostat per fer cultura sostenible, honesta, generacional i de base. Han sabut mantenir l’essència i fer tots dos una gran història, de la que Gandia beurà sempre.