La malaltia de la lepra va registrar 208.619 nous casos en el món en 2018, últim any del què existeix informació. La xifra suposa un 1,2 % menys que els 211.182 nous casos comunicats pels estats a l'Organització Mundial de la Salut en 2017 i està molt per davall dels 400.000 que preveien per a este any les projeccions elaborades en 2004 per a l'OMS per experts dels departaments de salut pública del Centre Mèdic Universitari de Rotterdam (Holanda) i de la Universitat d'Aberdeen (Escòcia). Eixes dades, segons advertix Fontilles, poden resultar enganyoses. I és que, segons alerten, podrien haver sigut davallades de forma artificial per la falta de recursos per a la detecció de la lepra, concretament, a l'Índia.
De fet, en eixe període van tornar a augmentar les recaigudes en la malaltia i van continuar existint altes taxes de discapacitats associades i de detecció en xiquets i xiquetes. Tot això d'acord amb les dades recopilades per l'OMS i que difon la Fundació Fontilles, entitat espanyola sense ànim de lucre referent en la lluita contra la malaltia, amb motiu del Dia Mundial contra la Lepra, que se celebrà ahir diumenge 26 de gener.
Un 79,6 % dels casos han sigut detectats a l'Índia (120.334), el Brasil (28.660) i Indonèsia (17.017), i els reports han avançat en quatre de les sis regions en què s'estructura l'OMS: un 21,8 % en el Mediterrani Oriental (de 3.563 en 2017 a 4.338 en 2018), un 6,2 % a Amèrica (de 29.127 a 30.957), un 1,3 % en el Pacífic Occidental (de 4.140 a 4.193) i, de manera marginal, a Europa, de 39 a 50 nous casos. La reducció global del 1,2 % és conseqüència del descens del 1,1 % registrat a Àfrica (de 20.828 a 20.586) i, sobretot, de la disminució del 3,3% a la regió del Sud-est Asiàtic (de 153.487 a 148.495). Esta reducció de les deteccions a la regió asiàtica meridional és atribuïble a la disminució en els reports de l'Índia, que en 2018 va informar de l'aparició de 120.334 nous casos, enfront dels 126.164 de 2017.
Serveis desmantellats
B. Vijayakrishnan, representant de Fontilles al país asiàtic, considera que esta disminució és «artificial», derivada de la decisió adoptada en 2005 pel govern indi de declarar eliminada la malaltia. A partir d'això, «es van desmantellar els serveis específics i la formació especialitzada del personal sanitari; i es van deixar de fer campanyes de detecció fins i tot en zones on no s'havia aconseguit l'eliminació en l'àmbit local». «Després de la declaració d'eliminació, el govern va reduir les assignacions significativament, els instituts de capacitació es van tancar per complet i l'atenció secundària i terciària es va limitar a uns pocs centres administrats per organitzacions d'ILEP (la Federació Internacional d'Entitats lluita contra la Lepra), entre elles, Fontilles», recorda Vijayakrishnan, qui alerta que, com a conseqüència, «milers de persones s'han fet invisibles i no reben el tractament mèdic que necessiten». Així, en 2004, un any abans de la declaració d'eliminació de la malaltia, l'Índia va reportar 260.063 casos, un 116,1% més que en l'actualitat.
En definitiva, «el programa nacional de lepra es troba en un cercle viciós: pel fet que és una malaltia eliminada, el govern va aprofitar la seua primera oportunitat per a reduir el personal de lepra en el sistema de salut, sense noves contractacions després de 2005». I «pel fet que no hi ha personal capacitat en el lloc, no és possible una busca activa adequada».
A Europa i Espanya
La lepra és una malaltia vinculada a la pobresa i a comunitats amb greus deficiències sanitàries pel que, sense estar erradicada, no suposa un problema de salut pública als països europeus, que en 2018 només van comunicar 50 nous casos a l'OMS.
A Espanya, en 2019, es van notificar al Registre Estatal de Lepra de l'Institut de Salut Carles III-Centre Nacional d'Epidemiologia 7 nous casos: dos en la Comunitat Valenciana i un a Aragó, Astúries, Galícia, Madrid i el País Basc. En finalitzar l'any, hi havia 20 persones en tractament: cinc a Madrid, quatre a Catalunya, dos en la Comunitat Valenciana i a Castella-la Manxa, i un a Andalusia, Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó, Galícia, Navarra i País Basc.
