L’Escola Professional La Salle de Paterna participa des del curs 2016-17 en un projecte Erasmus+ destinat a ampliar l’alfabetització mediàtica dels alumnes. En concret, l’Erasmus+ el compartixen amb centres de huit països europeus: Estònia, Grècia, Romania, Itàlia, República Txeca, Eslovàquia, Croàcia i Turquia.
El projecte, anomenat Understanding Media Literacy, pretén «crear ferramentes perquè els estudiants siguen pensadors més crítics i segurs», apunten des del centre. A més, este programa permet als estudiants desenvolupar «les habilitats necessàries per a saber utilitzar els mitjans de comunicació en totes les seues formes, tan mitjans tradicionals com les xarxes socials més noves». Tanmateix, s’ensenya als joves a afrontar millor «un món en continu canvi i intercanvi cultural». En definitiva, a les aules treballen l’alfabetització mediàtica.
Jordi Planillas, professor d’anglés, explica que volen «educar als estudiants» perquè tinguen un criteri propi i sàpiguen respondre a alguns dels perills als quals es veuen exposats en la societat de la informació actual. Com utilitzar algunes aplicacions mòbils i xarxes socials; la importància de mantenir la privacitat; o saber diferenciar entre la informació important d’aquella que no ho és, són algunes de les lliçons que aprenen els estudiants.
Samuel Hermosilla, de Biologia i Física i Química, és altre dels professors involucrats en l’Erasmus+ i afirma que els estudiants, en un principi «desconfien dels mitjans tradicionals o dels telediaris convencionals» però, en canvi, no dubten i «es creuen a qualsevol influencer o informació que els arriba per WhatsApp». A la fi, «ens creiem allò que ens volem creure i depén de qui ens ho diga», afirma.
Malgrat no ser un projecte científic, explica que participa en l’Erasmus+ perquè «és bo per al centre, per als alumnes i per a crear consciència europeista».
Una invitació internacional
Segons relata Jordi Planillas, la participació del centre en el projecte que coordina Estònia, sorgix arran del contacte que mantenien amb escoles i instituts estrangers amb els quals ja van realitzar dos Comenius (els programes de mobilitat anteriors als Erasmus+).
A més, d’Estònia, fins ara, alguns estudiants i professors de La Salle ja han visitat Croàcia i Grècia -on estigueren en platós de televisió, estudis de ràdio i en una rotativa- i en abril el centre valencià rebrà als joves i docents participants dels altres països. Com conta el professor d’anglés, en Estònia es plantejà la base del projecte i com afrontar-lo i els alumnes ja feren les primeres exposicions i unitats didàctiques. Una d’elles es centra en els perills de compartir fotos en les xarxes socials, i mostra als joves de 15 i 16 anys com imatges innocents poden acabar en males mans o en entorns inhòspits si es publiquen sense tindre en compte la privacitat. Perquè siguen conscients d’això, la professora d’Arts Plàstiques retocà les fotos i demostrà com qualsevol persona pot utilitzar les imatges que es compartixen als perfils públics en les xarxes socials. I és que, la moralitat és clara: una vegada es compartix una imatge o una informació, l’usuari perd el control sobre ella.
Altra de les unitats didàctiques gira al voltant de la gran quantitat d’informació que una persona ha de processar, hui dia, al mateix temps i per diferents vies. Així, els alumnes es dividixen en grups de 10 estudiants i un d’ells rep, en directe, tot tipus de missatges de la resta. Simulen notificacions d’Instagram o WhatsApp, una trucada telefònica, una ordre de la mare o el pare, la informació d’un llibre que està llegint o una cançó que està escoltant... i ha de decidir quin missatge és més important.
Hermosilla assegura que en estes situacions, es demostra els alumnes acaben barrejant totes les informacions que reben.
A més d’estes, altres unitats didàctiques estan relacionades amb la publicitat enganyosa i la importància de l’enquadrament d’una fotografia.
Els estudiants també comparen el tractament d’una notícia entre mitjans dels diferents països. «Es nota la influència de les diferents cultures o religions», afirma Hermosilla.
Understanding Media Literacy té una durada de tres cursos. Estes activitats ja s’han desenvolupat amb un grup menut d’alumnes, que són els que han participat en un parell d’encontres internacionals i este curs els professors ja esperen poder aplicar-los a la resta d’alumnes. «Volem que una vegada al mes, almenys, estos continguts es treballen en les tutories», explica el docent de Ciències, que considera que amb l’avanç de les noves tecnologies, els estudiants s’enfronten «cada vegada a més amenaces». Per això assegura que des de l’escola «a poc a poc intentem a donar respostes i ajudem als xiquets a saber com gestionar, a ser crítics i a utilitzar bé el mòbil».
Es tracta de passar-ho bé i que les xarxes socials no suposen un problema: un repte per als més joves, però també per a mares, pares i professors, apunten els docents.
