El doctor Andreas Fahlman, investigador de la Fundació Oceanogràfic de la Comunitat Valenciana, juntament amb la col·laboració del doctor Stefan Miedler, veterinari especialista en cardiologia, es troben realitzant un estudi a Hawaii que durarà dues setmanes, sobre el funcionament del cor dels dofins.

Esta recerca naix de la col·laboració entre la Fundació Oceanogràfic i Dolphin Quest, amb l´objectiu d´estudiar el funcionament del cor en estos animals per comprendre, entre altres coses, perquè els dofins poden arribar fins als 1.000 metres de profunditat i a fer immersions de fins a 13 minuts.

L´equip d´investigadors és capaç de veure el cor i prendre dades similars a les quals s´obtenen dels humans als hospitals, utilitzant una tècnica anomenada ecocardiografia transtoràcica. Actualment, s´estan prenent dades sobre la despesa cardíaca (el volum de sang que el cor bomba per minut en un dofí) mentre els dofins respiren en la superfície i mentre aguanten la respiració (apnea), per estudiar els canvis en el bombament del cor durant el busseig. Estudis com este només poden ser realitzats en ambients controlats i gràcies a la participació voluntària d´animals entrenats. Així han descobert que el cor dels dofins s´encarrega de bombar la sang i de repartir l´oxigen per tot el cos, que és limitat quan els animals bussegen, ja que no poden respirar. Per això, el cor ha de treballar de forma eficient per distribuir l´oxigen per tot el cos.

Durant el busseig, el ritme cardíac disminuïx, per la qual cosa el cor reduïx el bombament del volum de sang, que s´envia preferentment cap al cor i el cervell, ja que estos òrgans no poden treballar amb nivells baixos d´oxigen.

Encara que anteriorment s´havien obtingut dades sobre la freqüència cardíaca en dofins, ningú havia mesurat la despesa cardíaca. Per això, esta recerca contribuirà a entendre les limitacions fisiològiques d´estos animals davant els canvis mediambientals que es produïxen en l´oceà. Si pensem, per exemple, en la reducció de l´aliment deguda a la sobrepesca, estos animals haurien de realitzar majors esforços de busseig per trobar aliment, però en quin moment deixarien de ser capaços de capturar suficients preses per a la seua supervivència? Per això, tota la informació que s´obtinga dels animals estudiats a Hawaii i a l´Oceanogràfic servirà per ajudar als dofins salvatges.