Nascut a València, Ignacio Jiménez, biòleg i Director de Conservació de la Conservation Land Trust (CLT) des de 2017, és un dels creadors del terme «Producció de Naturalesa», el qual inserix les àrees protegides i la restauració ecològica dins de les prioritats de desenvolupament en comunitats rurals. Els seus estudis han aparegut en desenes d'articles científics i diversos llibres ja que, des de fa 20 anys, comunica les millors pràctiques en conservació de la biodiversitat. Actualment, treballa en un manual sobre Producció de Naturalesa.

Captivat per la labor del filantrop Douglas Tompkins, creador de les empreses The North Face i Esprit, Jiménez ha estat 12 anys «xafant terreny», ocupant-se del rewilding (la reintroducció d'espècies autòctones) i desenvolupant parcs nacionals que han fet «productives» grans extensions d'Argentina i Xile. El pròxim dimecres, 14 de febrer, explicarà la seua experiència i les seues conclusions en el Cicle de Conferències 2018 #oceanoexpertos de la Fundació Oceanogràfic, a l'Auditori Mar Roig a partir de les 18.00 hores.

«El que fem en CLT és prou senzill -explica Jiménez- i, alhora ambiciós: creem grans parcs nacionals, que restaurem reposant tota la fauna que hi havia; portem espècies grans d´herbívors i carnívors com cérvols, jaguars... (ací serien llops, óssos, linxs, cabres monteses, etc.) en col·laboració, necessària, amb el govern, perquè els animals són béns públics. Comprem terres i les donem», explica.

Així, l'acció de CLT és com la restauració d'una catedral: «la convertixes -assenyala- en una destinació turística, fas que la gent vaja a vore-la, la gaudisca i conega la naturalesa». «Hem après, després de molts anys, que els visitants porten recursos amb els quals es genera una economia rural en àrees, sovint, amb menor desenvolupament», detalla.

Amb la dinamització d´espais naturals que semblaven perduts, es genera «un gran espectacle que atrau recursos externs -del país propi i d'uns altres- que, traduïts en visitants, generen una nova economia, nous llocs de treball, i el que també és molt important: l'orgull de pertinença dels seus habitants», apunta. A més, la gent entén que un ecosistema natural és «una cosa funcional i estar en ell no és un cost, sinó un benefici». Un «exemple clàssic» del que explica Ignacio Jiménez és el Parc Nacional Estero de Iberá, un dels aiguamolls més extensos del planeta, ara en el llistat de les millors destinacions del món, però abans desconegut.

Produir naturalesa a València

L'experiència de Jiménez podria portar-se a Espanya i, també, a la Comunitat Valenciana i d'això va, precisament, la conferència del proper dimecres: «Espanya, líder global en producció de naturalesa?». «Espanya té tots els ingredients per dedicar-se a produir naturalesa de veritat i usar-la per solucionar un dels nostres grans problemes estructurals, l'abandó rural, però no s'estan unint els ingredients», lamenta, ja que «es focalitza molt en platges i ciutats carismàtiques, però no sabem vendre turisme de naturalesa quan tenim la millor d'Europa Occidental».

En concret, «València té un gran potencial per produir naturalesa», destaca l´especialista, que considera que s´hauria de dur a terme en zones com el Maestrat, els Ports, Villar del Arzobispo, Xera... «on la producció forestal ha col·lapsat». Altre exemple és l´Albufera, «una zona amb gran potencial natural però que es reduïx a l'esquema general de menjar, beure i dormir quan tenim grans recursos procedents de la naturalesa... No hem generat un producte atractiu perquè, fonamentalment, no ens ho creiem quan ho expliquem», afirma.

La naturalesa del mar

Quant a les potencialitats del mar, Jiménez destaca la costa, més que alta mar. «Hi ha una gran riquesa; el litoral valencià té un gran potencial, si s´aprofita el turisme intensiu ja existent perquè visite i finance sistemes naturals. El problema és que ens quedem a la platja i el turisme de naturalesa no acabem d'oferir-ho», critica. Si s´aconseguira, creu que la Comunitat Valenciana «es pot posicionar en un lloc central dins d'Espanya». En esta línia ja treballa el Consell, ja que «no és casual que la Conselleria de Medi Ambient, s´anomene incloga el de Desenvolupament Rural». «Només falta connectar el turisme dins d'una lògica integrada on els resultats de la conservació beneficien directament a les localitats veïnes», indica l´expert.