02 de mayo de 2018
02.05.2018
Innovació en les aules

Aprendre piano com si fóra la llengua materna

Els menuts comencen entre els tres i sis anys a descobrir les notes en el teclat a través del joc i després de treballar la tècnica i el so s'introduïx la lectura musical

02.05.2018 | 04:15
La bola de color marca les notes perquè el xiquet sàpiga quina tecla ha de tocar.

Educació musical. El Mètode Suzuki de piano té en València un dels nuclis més actius d'Europa. Este sistema ideat pel pedagog japonés Shinichi Suzuki es basa en aprendre a tocar el piano com si fóra la llengua materna. Un grup de set professors valencians que es prepara per obtindre els últims nivells d'esta metodologia estudia convertir-se en associació.

València és un dels epicentres del Mètode Suzuki de piano a tota Europa al concentrar un grup molt actiu de docents de este sistema d'aprenentatge musical ideat pel filòsof, pedagog musical i violinista japonés Shinichi Suzuki (1898-1998). «Qualsevol xiquet o xiqueta a qui s'entrene correctament pot desenvolupar una habilitat musical, i este potencial és il·limitat», deia Suzuki, qui defenia que el talent musical no és una habilitat que s'hereta si no que s'apren.

Subratllava que si els menuts i menudes aprenien a parlar la seua llengua materna gràcies a la seua gran capacitat auditiva, també podrien desenvolupar una habilitat similar amb la música si se'ls envoltava de sons musicals. Així, partint del respecte als xiquets i xiquetes com a persones, el Mètode Suzuki -que també s'aplica amb molt d'èxit a l'aprenentage del violí i altres instruments- aposta per educar i desenvolupar el talent musical de la xicalla com si estigueren aprenent la seua llengua materna.


Alumnes de Mary McCarthy

Una de les professores valencianes més actives en l'ensenyament del Mètode Suzuki de piano és Aída Gómez (València, 1980). Titulada superior de Piano pel Conservatori Joaquín Rodrigo de València, forma part del grup d'uns 7 docents que estan preparant els exigents exàmens dels dos nivells més elevats del mètode (el 4 i el 5) de la mà de Mary McCarthy, professora del conservatori de Glasgow (Escòcia).

Gómez dóna classe d'esta metodologia d'aprenentatge primerenc de piano al Musicorum de l'Eliana i en el seu propi Estudi de Piano Suzuki que ha obert al coworking WILD de València (C/ Borrull,16).

Relata que en el Mètode Suzuki es comença a ensenyar a tocar el piano als xiquets i xiquetes «entre els 3 i 6 anys, però també es pot fer als 7». Els primers passos amb les tecles són a través del joc. «Hem d'aconseguir que l'alumnat pense que està jugant per tal de que les repeticions no siguen avorrides», afig. Així, per exemple, les notes es marquen sobre les tecles amb boles de colors per a que l'alumne sapiga on ha de portar els dits. «S'apren a partir de la intuició i tocant el piano es treballa la tècnica i el so», relata. A partir dels 5 anys, «i sempre de forma subtil, poc a poc, s'introduïx la lectura musical de forma progressiva i amb molta cura».


Triangle de l'aprenentatge

El Mètode Suzuki es basa també en un triangle d'aprenentatge en el què a més de l'alumnat i el professor estan els pares. «La família és un recolçament en casa, venen a classe i observen les activitats que fan els seus fills per a després repetir-les en casa», diu Gómez. La connexió família-escola és tan gran que fins i tot la mare o el pare rep classes sobre els continguts i les bases de la metodologia, ja que segons la professora «un entorn favorable cap a la música és la ferramenta més potent d'aprenentatge i, per tant, cal crear-lo també en casa».

A més, les lliçons individuals s'alternen amb classes col·lectives, on tocant junts un grup de 7 o 8 xiquets i xiquetes del mateix nivell aprenen uns dels altres. «En elles els menuts compartixen experiències i al tocar junts es creen connexions emocionals i personals que són un motor de motivació», conclou.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Juegos online - Crucigrama
Enlaces recomendados: Premios Cine