07 de febrero de 2016
07.02.2016

Un hivern estrany

07.02.2016 | 04:15

Quan portem un mes i mig d´hivern, pot dir-se que el d´enguany és un dels més càlids, o menys freds, que es recorden. Això no vol dir que no farà fred, sinó al contrari, que el fred apareixerà de colp, tardanament, o siberianament, de manera breu però intensa, tot provocant dures gelades a deshora.

Això, ara, si arriba, no suposarà cap terrible desgràcia bíblica, capaç de provocar catàstrofes imprevisibles; per sort. Quan era xiquet, hiverns com aquest eren temuts en el món agrícola, perquè resultaven propicis a gelades negres que podien resultar fatals per a l´economia familiar de molta, molta gent. En recorde una de tràgica, que produí una dramàtica devastació, perquè no sols arribà a gelar totes les collites imaginables d´horta i de secà, sinó que en molts llocs arribà a gelar, no la taronja, sinó també els tarongers. El resultat va ser la ruïna i misèria de molts valencians, fet que la vida de moltíssima gent depenia aleshores de l´agricultura, en general, i de la taronja, en concret. Ara, si una cosa així acabara passant, no tindria conseqüencies tan tristes.

D´aquest hivern tan suau, on no ha fet fred ni durant el conegut com a temps dels barbuts „de Sant Antoni a Sant Blai„, el que resulta més sorprenent és trobar-nos immersos en una primavera estranya, no perquè no faça fred, sinó perquè no ha plogut ni una mala gota en mesos, i entre la falta de fred i l´oratge eixut, els arbres i les plantes han començat a florir massa prompte i d´una forma no sé si dir-ne malalta, o raquítica. Amb poca espenta o vitalitat.

A la comarca on visc, no hi falten plantes en flor, fins i tot al ple de l´hivern. Les flors de l´agret, per exemple, solen fer un tapís amable i cridaner sota els tarongers, normalment. Enguany, si més no, la falta d´humitat ambiental n´ha impedit una floració feliç, i aquests verds trèbols hortolans tenen quasi tan grogues les fulles com les flors. A la muntanya, on les argelagues floreixen en groc pel febrer, ha passat una cosa pareguda, com al secà, on els arbres fruiters -ametlers, albercoquers, i d´altres-, van florits tristament, sense l´alegria d´altres anys; els falta vigor. ¿Què està passant en la naturalesa? Es pensa que aquest fenòmen és degut al canvi climàtic, del qual ja no en dubten ni els més escèptics en la qüestió. ¿Ens porta cap al desert aquest enfolliment planetari? Esperem que no.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine