De camí a Ondara, on el denier Josep Bertomeu presentava la seua novel.la Capvespre, al costat de l´N-332 n´hi ha una paret ruïnosa. Un jove grafiter l´ha convertit en llenç i ha escrit: «Somniem de dia, pintem de nit». Aquesta joventut que li trau paraules al mur no és tan diferent d´aquella de 1977 que retrata Bertomeu en la seua novel.la. De fet, l´autor va confessar que, de dia, vivia engrescat en la lluita política, en l´activisme, i de nit, en tres mesos de «flamerada» va parir Capvespre, una obra generacional i alhora molt personal que retrata la València de la transició, els dies que havien de canviar el món, la repressió aleshores bestial del franquisme, l´anhel de llibertat, la ingenuïtat de ser jove€

Aquesta obra, que arriba 35 anys tard, o potser no, posa veu a una època no massa novel.lada o almenys no novel.lada amb aquesta sinceritat aclaparadora, amb una ullada tan íntima, tan despullada, tan humana que desperta en el lector vivències similars, records anestesiats per la història oficial.

Josep Bertomeu i el també escriptor Jovi Lozano presentaren el divendres, a l´hora màgica del capvespre, aquest llibre a la Casa de Cultura d´Ondara. També passava per allí Rafael Chirbes. En esperit, és clar, donat que va faltar a agost. Chirbes va ser més que coetani de Bertomeu. Va ser amic. Des de l´adolescència. En aquell 1977 en què arranca Capvespre (en concret un 4 de juliol, dia que va morir Nabókov), l´autor de Crematorio i En la Orilla vivia a Madrid i Bertomeu, a València. «Però la nostra experiència era comuna. A l´estiu, xerràvem asseguts a la Glorieta de Dénia i anàvem a nadar junts. Posàvem en comú totes les nostres vivències».

És evident que Chirbes es va sentir identificat només començar a llegir Capvespre. El llibre, editat per Lletra Impresa, inclou una carta que el Premi Nacional de la Crítica en 2007 i 2014 i la veu més potent de la literatura en castellà dels darrers anys li va escriure al seu amic en acabar la darrera pàgina. La carta funciona com a pròleg. Destaca Chirbes que aquest llibre és «la novel.la contemporània de València que almenys jo trobe a faltar». La identificació és tan estreta que Chirbes subratlla que ha xafat els mateixos camins «plens de fang del Cabanyal i Natzarè, aquella pols blanca». I també ha estat a l´Esma, un baret on «menjava cada dia un excel.lent menú per vint-i-vuit pessetes». El paisatge, doncs, és generacional i també la manera de mirar-lo, amb influències, segons l´autor d´En la Orilla, de Dos Passos i, sobretot, Cortázar. Tot i això, Bertomeu es declara més arrimat a Hemingway.