«Tots els qui coneixem Josep Lluís Doménech sabem que la tenacitat i la perseverança són dues de les seues virtuts més destacables, que aplica en tots els estadis de la seua vida personal i professional», escriu Verònica Cantó en el pròleg de Principi i final. Xúquer, escola i pau.
«Un llibre escrit des de la maduresa, amb pinzellades autobiogràfiques, partint de la proximitat en la temàtica, amb la finalitat d’arribar a un destinatari ampli i divers» assegura la secretària de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).
L’escriptor i acadèmic de l’AVL, Josep Lluís Doménch publica Principi i final un llibre escrit en valencià, que intenta reflectir, el que ha sigut la vida de molta gent de les comarques valencianes al llarg d’un altament convuls i emocionant segle XX, farcit d’esdeveniments concatenats, quin de tots més important i vital.
Dictadures, república, guerra, postguerra, fam, patiments i arribada de la democràcia apareixen com a elements vertebradors del relat que es presenta senzillament, però amb la força del desig d’expressar el que se sent, la manera com s’ha viscut i la forma com s’han percebut els diferents esdeveniments.
L’element més identitari de la Ribera, el Xúquer, no queda al marge, sinó que roman constant en la terra, fins al punt que sense la seua aparició continuada es faria difícil entendre la vida de les senzilles persones que hi apareixen, i el que és més, resultaria impossible entendre el contingut del llibre.
«Es parla del medi, on l’aigua del Xúquer i de les seues séquies i afluents exigixen un cert protagonisme. Apareix en moltes ocasions l’escola i es té un clar objectiu, el de cercar la pau, sobretot en moments difícils (¿i quina etapa de la història ha resultat fàcil per a la vida de les persones?). Per això, i per moltes altres raons, hi apareix un subtítol molt aclaridor (Xúquer, escola i pau) que ben bé podria haver-se convertit en el títol, però no hem volgut bandejar de cap manera la idea inicial, reflectida en Principi i final», escriu l’autor en la introducció.
En definitiva, un llibre nascut a partir de les experiències i reflexions personals, on la narrativa basada amb fets reals, que la convertix en literatura de circumstàncies, deixa pas a l’expressió personal de l’autor, en un intent de descripció on la poesia és el gènere dominant, on el ritme, i també la rima i la mètrica, fan la seua incursió com a instruments afavoridors del resultat final.
Un dels membres de l’Acadèmia més didàctics
«A tot aquell que ha patit per defendre les seues idees». Amb esta dedicatòria, Josep Lluís Doménech Zornoza (Alberic, 1952), publica el seu últim llibre. Mestre de dilatada trajectòria a les aules i doctor en Psicologia, és acadèmic de l’AVL des de la seua fundación. Ha publicat diversos llibres de gèneres diversos: poesia, text, assaig, etc. Algunes de les publicacions són: «El temps es trenca» i «Els colors de la mar» (poesia); investigacions sobre ensenyament en valencià i del valencià, «Normes del 32, ara i ací», i altres (assaig); així com molts llibres de text i manuals sobre gramàtica i ensenyament del valencià.
