Fa anys que Leo Giménez intenta fer El valencià fàcil, el títol del seu últim llibre, una recopilación dels seus articles setmanals a Levante-EMV. El dimarts es va presentar a València, al Museu Valencià d´Etnologia, on l´autor va resumir els eixos motivadors de les col·laboracions. Leo Giménez és diplomat en Magisteri, en l'especialitat de valencià, i ha cursat el màster en Assessorament Lingüístic de la Universitat de València. És tècnic lingüístic de l'Ajuntament d'Alzira, però està a punt de jubilar-se.
Aclariments i dubtes; reivindicació i difusió del valencià genuí, alhora que suport a les formes comunicatives, tant tradicionals com modernes admeses per l´Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). A més d´alertar contra les interferències i calcs innecessaris; contra les traduccions automàtiques sense revisar; sense oblidar la crítica a diferents aspectes de la normativa.
Leo Giménez considera que cal una reforma de molts aspectes normatius, que facen assimilable el valencià escrit i el dels registres formals. «Les innecessàries dificultats fan que la majoria d´estudiants, després del batxillerat, isquen amb una formació defectuosa, i amb poc domini de la normativa. No fallen els estudiants, falla el model normatiu. Això es veu clarament en els resultats dels exàmmens de la Junta Qualificadora», sosté.
Ple d´acadèmics de l´AVL
A la presentació de El valencià és fàcil van assistir el president de l´AVL, Ramon Ferrer, i els acadèmics Artur Ahuir, Eduard Mira, Àngel Calpe, Honorat Ros i Abelard Saragossà, a més d´Immaculada Cerdà, que va fer de presentadora del llibre.
Entre el públic també estaven el secretari de l´AVL, Agustí Colomer i el filòleg i cantant Lluís Fornés, el Sifoner, a més de Manel Pérez Saldanya, catedràtic de Filologia i exmembre de l´AVL; Voro López Verdejo, filòleg de la secció de Llengua de la RACV, i Josep Puchades, secretari de Lo Rat Penat. També va assistir Manolo Mata, síndic-portaveu del Grup Socialista de les Corts Valencianes.
Giménez també es va referir, davant de les diferents, i fins i tot, sensibilitats oposades respecte a la normativa i filiació del valencià, presents en l´acte. «Els que estem ací som tots de la mateixa penya, la dels que volem que el valencià siga llengua de present i de futur, i que els nostres rebesnéts i rebesnétes continuen parlant-la com a primera llengua, escrivint-la i conreant-la en tots els àmbits de la vida, i sobretot transmetent-la als seus fills i néts. I hem de llevar importància a les discrepàncies que tinguem o pugam tindre».
Va expressar la necessitat de difondre i establir en l´ensenyament, en l´administració i en els mitjans de comunicación el model lingüístic que s´inferix de les admissions normatives i del corpus lingüístic normatiu de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua i, d´acord amb l´Institut d´Estudis Catalans, caminar cap a un model general d´estàndards autònoms, com, de fet, ocorre amb el castellà i els diferents models hispanoamericans.
També va insistir a divulgar el llenguatge col·loquial com a millor forma d´assimilar la llengua i fer nous parlants, tant autòctons com forasters. «En l´escola s´aprén molt, però també recomanaria als nous parlants, valencians i forasters, anar sovint a un trinquet», va dir.
