La seu d´Ullastret del Museu d´Arqueologia de Catalunya ha anunciat la «troballa excepcional» d´un objecte de plom que té una inscripció en llengua ibèrica. La troballa s´ha produït durant les excavacions arqueològiques que es duen a terme actualment al fossat defensiu del Puig de Sant Andreu de la ciutat ibèrica empordanesa.
El plom, localitzat als nivells que cobrien el fossat, té un pes de 65 grams i es troba actualment al laboratori de restauració del Museu d´Arqueologia de Catalunya a Girona per a una primera avaluació del seu estat de conservació i d´un estudi més acurat.
La peça és menuda, uns 2 x 3 centímetres, i «excepcional» perquè les inscripcions ibèriques acostumen a aparéixer en ploms prims i enrotllats o bé en peces ceràmiques, però no en este format que en principi sembla «únic a Catalunya i segurament a tota la regió dels antics íbers», explica Gabriel de Prado, director de la seu d´Ullastret del Museu Arqueològic.
Un estudi preliminar realitzat per l´investigador Joan Ferrer apunta que la inscripció, estructurada en dues línies, «correspondria a l´escriptura nord-oriental dual, de 16 signes».
L'ibèric o iber és una llengua que es parlava a l´àrea mediterrània que va des del Llenguadoc fins a Andalusia abans que la llengua llatina hi esdevingués la dominant. Les inscripcions més antigues es documenten a finals del s. V aC i les més modernes fins a principis del s. I dC.
En esta franja ibèrica, els arqueòlegs han recuperat un miler d´objectes amb inscripcions en llengua ibèrica. Els lingüistes han arribat a esbrinar com es pronunciaven oralment aquells textos, però no els poden traduir. «Ens falta trobar la nostra pedra de Rosetta», declara el director d´Ullastret.
La pedra de Rosetta, peça estrella del British Museum londinenc, va permetre als arqueòlegs del segle XIX desxifrar els jeroglífics egipcis gràcies a una mateixa incripció en dues llengües diferents (egípcia i grega), i en tres escriptures (jeroglífica, demòtica egípcia, i grega). Gabriel de Prado es mostra optimista sobre la possibilitat que qualsevol dia aparegui la pedra de Rosetta ibèrica amb una inscripció íber al costat la traducció al grec o al llatí, fet que permetria dexifrar esta llengua parlada abans de la romanització.
