Després d'un viatge, solc tindre guardada la premsa dels dies que he estat lluny i em pose a llegir-la amb avidesa. No busque les pàgines internacionals, perquè les notícies són les mateixes a tot arreu; busque les notícies de prop, les que m'informen de com van les coses pròximes, perquè aquestes són les que més m'interessen. Aquesta vegada, el que m'hi he trobat és un altre desficaci del conseller que ja no serà d'Educació en el pròxim govern popular, tot i que en les corts «continuarà», com se solia dir als tebeos o les novel·les per entregues d'abans.
Recorde que no fa molt, aquest mateix senyor conseller va eixir també dient que el que calia estudiar a les escoles públiques i les privades era el «chino mandarín», perquè els xinesos aviat seran -diuen- els amos del món, i pot ser convenient que ens acostumem a fer-los de criats. Ara, com a «despedida i cierre» ens ix amb una proposta de decret de trilingüisme que en realitat el que pretén no és que la gent sàpia i domine tres llengües, sinó esborrar «sin ser notado», i fins a fer desaparèixer de les pissarres, el valencià. Sóc dels que crec que, en les coses de la vida, i de les llengües, «quan més sucre, més dolç», és a dir que, quan més coneixements, millor.
Però no tinc clar què es vol amb aquesta destrellatada proposta trilingüe, a no ser que siga corrompre l'eficient sistema educatiu, especialment el que funciona i bé a l'escola pública, convertint-ho tot en un guirigall que condemnarà al fracàs permanent els alumnes, i a la paranoia inquisitorial els propis ensenyants. ¿Hi ha algú amb trellat que crega que és possible formar i pagar milers de professor trilingües en poc temps i en plena crisi? El suposat trilingüisme ens condemnaria al guirigall sistemàtic, a la ignorància, i al fracàs cultural com a persones, i el civil com a valencians. Per absurd, per car, i per impossible.
josep.piera@gmail.com
