Experta en coeducació i igualtat d'oportunitats. Doctora en Psicologia amb un anàlisi dels patis escolars, Sandra Molines (Carcaixent, 1975) dóna classes de Magisteri a Florida Universitària. Junt amb la regidoria d'Igualtat de l'Ajuntament de Castelló, porta a terme un projecte coeducatiu en diverses escoles. Un dels objectius és erradicar el sexisme i els conflictes dels patis escolars, i introduir més activitats a banda del futbol, que ocupa el 75 % de l'espai comú.

Com es desenvolupa el projecte en les escoles de Castelló?

El curs passat férem l´experiència pilot i plans coeducatius en tres centres. Va ser molt positiu i enguany ho hem traslladat a més escoles.

De quina situació es partix?

Fem un pla coeducatiu en els centres amb un diagnòstic de què passa en el pati; així després sabem si una intervenció és exitosa o no. El pati i el menjador són els majors espais de socialització i observar què passa és molt interessant, perquè els xiquets i les xiquetes tenen diferents experiències socialitzadores. Dins de l'aula està tot molt controlat.

Què passa abans d'aplicar el pla coeducatiu?

Fem triangulació metodològica: arreplegue què creu el professorat que passa al pati quan no tenen formació; passem una enquesta a tot l'alumnat sobre amb qui i a què juguen i què els agrada; i després, la persona coordinadora d'igualtat i convivència me fa una observació sistemàtica (on juguen els xiquets i les xiquetes, si les agrupacions són mixtes, qui ocupa el camp de futbol, quines dimensions té respecte a la totalitat del pati...). Generalment, el resultat del diagnòstic mostra que hi ha un repartiment desigual del poder i de l´espai en el pati.

Quins espais ocupen els xics i quins altres les xiques?

Normalment es dóna prevalença a les pistes esportives de futbol i generem una situació en la qual els xiquets estan més empoderats i socialitzats cap a eixe esport i a qui no li agrada, queda fora d'eixe espai, on no hi ha qualsevol altra activitat. Ens podem trobar que, en un pati, un 75 % de l'espai està ocupat per pistes esportives i per un 15 o un 20 % de l´alumnat, generalment xic. La resta de xiquetes i xiquets aprenen la submissió, perquè tampoc reivindiquen res diferent.

Prima la llei del més fort?

Sí, la llei del més fort i del que privilegia l'escola, que és un esport. Qui el practique bé té el privilegi i el control. Si un col·le donara la preferència a una pista de ball, probablement les xiquetes controlarien més.

Es pot dir que el pati és un reflex d'allò que passa en la societat?

Sí, el pati i l'escola són un reflex i es privilegia una activitat respecte altres, perquè hi ha poques opcions. En els plans coeducatius oferim noves accions de jocs i en tots els col·les funciona: la foto del pati canvia. Quan eduques en el pati -perquè educar és això, intervindre si creus que està repartit de manera injusta-, has d'instaurar mesures, si no no estem educant.

És un espai educatiu oblidat?

Està concebut com a joc lliure i sembla que la llibertat està descarregada dels aprenentatges, però en el pati es practica a diari el control, el poder, la submissió... i amb una marca de gènere important. Els xiquets i les xiquetes no tenen la mateixa socialització i si reforces unes activitats respecte altres, també reforces un dels sexes.

A banda del futbol, què més hauria de canviar a les escoles?

La recerca ens diu que el material curricular és androcèntric, hi ha poques referències femenines exitoses i sembla que els avanços i la història els han dut el sexe masculí, quan no és cert. Si el professorat no ho corregix, les xiquetes aprenen que són el sexe de segona categoria. També parlem amb un llenguatge masculinitzat i les xiques han de suposar-se dins. A més, el sistema escolar està molt carregat d'heteronormativitat quan es parla de famílies, de relacions afectivosexuals i amoroses i d'expressió del gènere. En general, el professorat no té formació en coeducació i així és molt difícil detectar el sexisme. Falten ferramentes i coneixements, però hi ha suficient sensibilitat i quan mostres la realitat, immediatament es sumen.

Quins canvis hi ha en el pati quan s'aplica el pla coeducatiu?

Sempre són positius. Disminuix la segregació, perquè no predominen les competicions esportives, i quan privilegies el joc tranquil i més reposat (espai d'Art, jocs de taula...) tots els companys i companyes es relacionen i compartixen diferents interessos, pel que l'alumnat està més feliç. També es reduix la conflictivitat, que la majoria de vegades és pel futbol.

Com es pot influir en el pati, que és el temps lliure de l'alumnat i on es suposa que el professorat no mana?

No es tracta de donar ordres. L'alumnat sol estar content quan té alternatives, perquè molts no s'identifiquen en els jocs privilegiats. I en el cas que s'obligara, educar significa posar normes, fer una intervenció ètica i crítica a la socialització. Quan no fem una intervenció, no estem educant.

Funciona llevar la pilota als alumnes i prohibir el futbol?

Quan es fa una intervenció, cal explicar-la, no vivim bé les imposicions. El pla coeducatiu és tant de sentit comú, que la gent se suma.

Quines activitats han comprovat que funcionen i haurien d'adoptar totes les escoles?

El bibliopati està funcionant en tots els col·les i també els jocs tradicionals i de taula. Quan dones alternatives al pati, l'alumnat les utilitza i també responen els que solen quedar-se fora dels grups, perquè hi ha més diversitat. Alguns centres limiten el futbol només a uns dies de la setmana.

També hi ha una divisió del pati entre l'alumnat més menut i el més major de l'escola?

El pati s'ha d'ordenar perquè els privilegis dels majors no afecten l´experiència de joc dels menuts. Dividim l'espai per sectors, per exemple per cicles, i si hi ha zones molt desitjades, s'establix un ordre.

Un pati diferent pot influir en el funcionament de les classes?

Sí, està totalment relacionat amb la convivència i amb les relacions que es generen. De fet, els informes diuen que l'espai de major homofòbia és el pati, per exemple.

Els patis han canviat amb el pas del temps?

Un en què no hi ha intervenció és el mateix pati de fa 30 anys i passaran, probablement, les mateixes coses: dominis, submissions i injustícies.