Enrique Arce (El Cabanyal, 1972) és l´actor valencià més internacional del moment. La seua participació en La Casa de Papel, la sèrie no estatunidenca més vista a la plataforma de televisió de pagament Netflix, li ha donat fama mundial. Fa poc ha començat a rodar la seua catorzena pel·lícula: la nova entrega de la saga Terminator, una superproducció d´Hollywood de 150 milions de dòlars. Una vida a cavall de València, Nova York i Los Ángeles, en la qual Arce ha trobat temps per a passar tot un dia amb les xiquetes i els xiquets d´una de les escoles valencianes més humils: el Col·legi públic d´Educació Infantil i Primària (CEIP) Antonio Ferrandis del barri de La Coma de Paterna.
Arce arriba al Xanquete, així es coneix al col·legi en el barri, encisat pel curtmetratge La bomba, un impactant projecte cinematogràfic sorgit de les aules que és tot un al·legat contra l´absentisme escolar i una posada en valor del paper de l´escola com a motor de canvi per a transformar La Coma i també de l´educació com un camí per a eixir de la marginalitat.
Esta escola és un Centre Educatiu d´Acció Singular (CAES) on tot l´alumnat, 110 xiquetes i xiquets, és de compensatòria al viure en un context socioeconòmic desfavorit i ser d´una minoria ètnica. La gran majoria d´ells pertanyen a la comunitat gitana.
Referents positius
El director i coguionista de La bomba és Manu Pons, mestre d´Educació Física i tutor de 6é de Primària del Xanquete. Agraïx a Arce que haja trobat temps per a compartir somnis i il·lusions amb els i les escolars de La Coma. «Per a nosaltres és molt important mostrar referents i models positius al nostre alumnat, perquè els que troben ací al barri no ho són», explica. «Enrique és un actor gitano que ha arribat molt lluny perquè s´ha format, ha estudiat i sap idiomes, i per això és un espill on han de mirar-se els nostres xiquets i xiquetes».
Una onada de somriures i un mar d´abraçades de tots els colors envolta a l´actor només entrar al Xanquete. Tots els xiquets i xiquetes volen tocar-lo, xocar-li la mà, fer-se fotos amb ell i demanar-li autògrafs. «Com és Hollywood?», li pregunten. «Com el Saler, però 10 vegades més gran... tot ple de palmeres, bars i restaurants. Jo preferisc València, perquè allí has d´anar en cotxe a tots els llocs», els conta.
«Ens pots avançar alguna cosa del que passarà a la nova pel·li de Terminator?», diu una xiqueta. «No puc, no ens deixen contar res. És superconfidencial ja que és un llargmetratge que es vorà a tot el món. Només tenim la part del guió que hem d´interpretar i quan anem a rodar ens ho canvien tot», replica.
La importància de saber anglés
«Quants idiomes parles?» li pregunta un xiquet que porta uns quants minuts amb la mà alçada. «Valencià, castellà, anglés i portugués», respon Enrique, que per ara ja ha rodat pel·lícules i sèries de televisió en 10 països diferents. Els conta que vora un de cada tres llargmetratges que es graven en Espanya són en la llengua de Shakespeare. «És molt important per al vostre futur que aprengueu anglés», apunta mentre un somriure il·lumina la cara de la Teacher, la mestra que ensenya este idioma als xiquets i xiquetes. Sap que el senzill consell de l´actor farà que a partir d´ara els menuts i menudes estiguen més atents a les seues explicacions.
«Si teniu una passió, treballeu dur i somnieu amb conseguir fer-la realitat, tal vegada un dia es podreu trobar fent una pel·lícula d´Hollywood», els diu Enrique. Els anima a estudiar de valent i està tan feliç o més que l´alumnat i el professorat. «Me´n vaig amb el cor ple d´emocions i de la qualitat humana que he vist en estos xiquets i xiquetes què ho tenen tan difícil en la vida», relata. «Pense que quan te va bé en la vida ho has de tornar d´alguna forma a la societat i els actors som un altaveu que hem de comprometre´s amb el nostre entorn», afig. «Al final la vida te troba en algún lloc i te diu el que vol de tu... Jo crec que volia que vinguera ací, al Xanquete, per tal d´aportar el meu granet d´arena perquè estos xiquets i xiquetes puguen complir els seus somnis», conclou.
