El món de les balenes beluga és sonor. En el seu hàbitat natural passen mig any en la foscor, així que el seu principal sentit per a percebre l'entorn és l'oïda. Les belugues, a més, viuen en grups i construixen els seus llaços socials gràcies a l'àmplia varietat de sons que produixen. Escoltar les seues converses és com estar en una jungla submarina plena de cants i grinyols d'aus, per això se les coneix com «canaris del mar». Als científics els intriga, sobretot, la comunicació entre mares i cries, per això l'estudi sobre com ha après a parlar Kylu, el bebè beluga nascut en 2016 en l'Oceanogràfic, ha generat una gran expectació.

La investigadora nord-americana Audra Ames ha seguit molt d'a prop els balbotejos de Kylu durant els seus dos primers anys de vida, i ha descobert que compartix amb la seua mare una cridada específica, a manera d'«etiqueta identificativa acústica».

Es tracta del segon estudi d'este tipus a tot el món i el primer amb tecnologia avançada. De fet, ha sigut dirigit per Valeria Vergara, de l'Aquari de Vancouver (Canadà), qui va fer l'estudi precedent fa una dècada.

Ames es va traslladar des de la Universitat de Southern Mississippi (EUA) a l'Oceanogràfic per a realitzar la recerca, que suposa la seua tesi doctoral. Entre altres coses, ha revelat que Kylu parla en un rang de freqüències molt més ampli del que es pensava.

L'objectiu, diu Ames, és «entendere com usen el so les belugus per a comunicar-se. Decodificar la seua parla pot esclarir la causa de l'alta mortalitat de bebès beluga salvatges, ja que la hipòtesi és que el soroll de les embarcacions, cada vegada més abundants, impedix a les cries comunicar-se amb les seues mares i es perden. Un perill del que els investigadors alerten.

«Noms de família»

«Las cridades de contacte són biològicament molt important», explica Ames. «Les produixen per a mantindre's en contacte amb els seus congèneres, quan necessiten trobar a la seua mare. Són com a signatures sonores, com a etiquetes acústiques. En les belugues, els membres d'una família mantenen relació durant molts anys, i creiem que algunes d'estes etiquetes podrien ser compartides per membres de la família», assegura.

Un dels objectius del treball amb Kylu fou, precisament, posar a prova esta teoria va ser precisament . Ames va estudiar el desenvolupament d'este so i si és semblant a la de la seua mare. La resposta és que sí: «El nostre principal resultat és que 'Kylu', igual que la cria en l'únic estudi que existia fins ara, va desenvolupar al cap dels seus dos primers anys una cridada de contacte similar a la de la seua mare», indica la investigadora. «Açò dóna suport a la idea que es transmeten de mares a fills. Si realment ocorre així, poden contribuir a mantenir la relació a llarg termini entre membres de la mateixa família en les societats de belugues», detalla.

Amb més detall, l'estudi sí va revelar algunes diferències en el desenvolupament de la cridada de contacte de Kylu respecte a la cria estudiada fa una dècada en Vancouver. «'Kylu' va ser un poc més lent en el desenvolupament de la seua cridada, i la que produix és una que la seua mare, 'Yulka', no va usar molt durant el primer mes de vida del bebè», indica Ames.

Açò significa que cal seguir investigant. «Ara tenim dos estudis que mostren que les cries de beluga desenvolupen cridades de contacte similars a les de les seues mares cap al final dels dos anys, però necessitem saber més», diu l'autora. Vol aclarir, per exemple, «si les cries femella també desenvolupen estos sons -fins ara els bebès estudiats són mascles-, i si les belugues les seguixen produint tota la seua vida. Si les mantenen, açò pot representar la importància del vincle familiar», assegura.

Tenen combinacions de sons

El treball corrobora que les belugues, si no «paraules», sí tenen «combinacions de sons que usen en diferents situacions. Poden combinar diferents freqüències per a dir coses diferents, o modificar-les freqüències per a canviar el significat». Esta és una de les coses en què seguirem investigant: Què signifiquen estes manipulacions del so? De recerques prèvies sabem, per exemple, que les cridades molt curtes són més agressives, però volem recaptar més informació sobre altres tipus», afirma Ames.

També se sap que els bebès beluga balbotegen abans de parla, ja que l'adquisició de la parla implica poder emetre primer determinat tipus de sons i, a poc a poc, la resta.

Una altra troballa inesperada és que Kylu usa un rang de freqüències molt ampli, de fins a 128 kHz, mentre que l'oïda humana només detecta entre 20 Hz i 20 kHz sense ajuda tecnològica.