Que la violència masclista existix, és una realitat, i que des de principi d'any ja han mort més de 50 dones en mans de les seues parelles o exparelles, també. Moltes són les accions i campanyes de sensibilització llançades per a acabar amb este terrorisme: anuncis en els mitjans de comunicació, cançons, poemes, missatges que es tornen virals en les xarxes socials en qüestió de minuts i fins i tot representacions teatrals.

Precisament, això últim és el que han portat a la pràctica una vintena d'alumnes de 4t d'ESO i de 2n de Batxillerat Artístic de l'IES Barri del Carme de València, concretament esquetxos, escenes que, en general, són de tall còmic, duren entre un i deu minuts i es representen sobre un escenari.

Així, Pablo Ramón, alumne de 4t d'ESO que cursa l'optativa d'Arts Escèniques, va ser el narrador del seu esquetx, on explica la història d'Amina, una dona nigeriana que és condemnada a morir lapidada per tindre fills sense estar casada. «Encara que a Nigèria està prohibit, l'Església té més poder que l'Estat i per això la condemnen a morir», explica. Al final, compta l'estudiant, «Amina se salva perquè Amnistia Internacional va aconseguir parar-ho tot». Per part seua, Nuria Caballero, alumna de 2n de Batxillerat Artístic, va representar al costat d'una companya la vida de dues germanes que són violades pel seu pare, relata.

Elisa Cuenca es posa en la pell d'un comissari de Policia en el seu esquetx. «Al principi apareix la figura de la dona maltractada que explica el que sent, que creu que el seu marit no té la culpa i que tot milloraria si deixara la beguda». Després, diu l'estudiant, hi ha una altra escena en la qual el marit compta la seua versió a la policia i Elisa, en la pell del comissari, empatitza amb ell i no amb la dona maltractada.

Carlos Hernández és un altre dels alumnes de 2n de Batxillerat que va realitzar un esquetx i, en el seu cas, es va posar en la pell d'un home que mata a la seua dona», interpretada per la seua companya Bea. «Hem treballat molt bé i hem utilitzat molt la improvisació», diu. Mateixa tècnica utilitzada per Clara Juan en el seu monòleg, «vaig parlar sobre el maltractament psicològic perquè també és un altre tipus de violència», diu.

Ana Vañó es va posar en la pell d'una xiqueta de 13 anys que va ser violada perquè el seu germà tenia un deute pendent, «no m'ha costa molt interpretar el paper però he treballat molt la innocència característica d'una xiqueta d'eixa edat que fa cas al seu germà major», manifesta.

Així, els estudiants han representat cinc esquetxos extrets de llibre Passos lleugers de l'assagista, poetessa i dramaturga italiana, Dacia Maraini. Un llibre que, segons explica la professora de Valencià i Arts Escèniques que s'ha encarregat de coordinar esta iniciativa, Aurora Clari, «ja coneixem perquè l'hem treballat en altres cursos i, a més, es presta molt per a fer este tipus de representacions teatrals». «En tractar-se de textos fragmentaris, és molt més fàcil treballar amb els alumnes perquè els facilita la memorització del text així com la seua adaptació», matisa Clari. A més, «el llibre tracta sobre la violència masclista i mostra que es pot donar en tots els àmbits, països i capes socials», apunta.

La docent explica que, després de llegir el llibre de manera comprensiva i interpretativa amb els estudiants, van ser ells els que van triar què esquetxos volien representar, «hem treballat durant dos mesos i ens hem centrat en com millorar l'entonació de la veu, l'expressió corporal, la dicció, les mirades i el silenci». «No els ha costat molt treballar les peces però sí que és veritat que el més difícil ha sigut saber controlar els nervis i memoritzar unes paraules que no són seues», assenyala.

Clari no ha estat sola al capdavant d'esta aventura ja que que la idea de posar en marxa tota la maquinària va eixir de la coordinadora d'Igualtat de l'IES Barri del Carme, Roser Cebrià. «També hem comptat amb l'ajuda d'una altra companya, Carme López, qui s'ha encarregat de la coordinació de quatre dels cinc esquetxos i, sense la seua ajuda, no hauria sigut possible», apunta. I és que, si per alguna cosa es caracteritza este projecte és per la transversalitat, ja que diverses assignatures s'han vist embolicades en esta actuació realitzant altres activitats: Dibuix Artístic, Cultura Audiovisual, Tècniques d'Expressió Gràfica i Educació Plàstica i Visual.

La docent d'una d'elles, Maria José Asensio, explica que s'han repartit el treball: «una companya, Mónica, va proposar la idea de realitzar un parell de sabates per cada dona assassinada, li ho vam traslladar als nostres alumnes i cadascun d'ells ha triat un tipus de sabates així com la tècnica per a pintar-les, perquè així se sentien més lliures a l'hora d'expressar el que creien que era la violència masclista».

Una altra de les professores que ha participat en este projecte amb la realització de murals, Nieves Calatayud, remarca: «Tenim la sort de treballar amb un alumnat molt sensible, molt artístic, estan molt sensibilitzats i compromesos». Mateixa expressió reforçada per una altra professora, Sonia Alzola, qui s'ha encarregat de realitzar projectes per al concurs «No em toques el Whatsapp» que organitza l'IVAJ. «L'alumnat és molt participatiu i fins i tot en alguna ocasió hem de sortejar quins alumnes participen», afegix entre riures.

El desig de les papallones

Escriure un desig que faça possible la desaparició de la violència masclista en el revers d'una papallona de cartolina ha sigut la gran activitat que ha desenvolupat el CEIP Víctor Oroval i Tomàs de Carcaixent per a commemorar el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona. Esta actuació, segons relata la coordinadora d'Igualtat i Convivència del centre situat a la Ribera Alta, Tona Huguet, sorgix «perquè la nostra escola, en estar constituïda com una comunitat d'aprenentatge, desenvolupa actuacions d'èxit i, en este cas, les hem focalitzat en la resolució dialògica de conflictes».

Huguet explica el per què d'esta iniciativa, «el fet de triar el símbol de la papallona es deu a les tres germanes dominicanes Mirabal, que van ser un símbol de la lluita contra la dictadura del seu país i que, a més, van ser empresonades, violades i torturades fins que les van assassinar en 1960». «En el seu entorn eren conegudes com les papallones i el seu assassinat va servir per a declarar esta data, el 25 de novembre, com el dia de la no violència contra les dones», assenyala.

Així doncs, els quasi 200 alumnes del col·legi han treballat al costat dels seus pares este emocionant projecte que va veure la llum dilluns passat quan totes les papallones van ser penjades en l'entrada del centre educatiu. A més, els escolars de 5é i 6é d'el col·legi «van investigar el cas de les germanes Mirabal i també van participar en l'acte institucional que va organitzar l'Ajuntament de Carcaixent en el qual es va realitzar una representació visual de les més de 1.000 dones assassinades comptabilitzades des de 2003», assenyala Huguet.

D'altra banda, l'alumnat de 1r i 2n de Primària va treballar el conte Ni un besito a la fuerza, perquè volem ensenyar-los que sàpiguen dir «no», puntualitza la coordinadora. «Volem que els escolars aprenguen a no fer el que no els agrada que els feren i hem notat un gran canvi, cada vegada estan més conscienciats», detalla.

Classificar la violència

Una altra de les activitats que ha realitzat este centre ha sigut la creació d'un «violentòmetre», una espècie de termòmetre en el qual diàriament es feia una mostra del que suposa la violència masclista. Huget puntualitza que «cada dia s'augmentava el tipus de violència que mostràvem als escolars i els vam ensenyar que pot ser física però també psicològica».

Esta eina, assenyala la coordinadora d'Igualtat i Convivència «l'hem posada en marxa per a educar en la prevenció de la violència des dels zero anys i va dirigida a l'alumnat però també a les seues famílies perquè és un treball conjunt on tots i cadascun de nosaltres estem implicats». Esta mateixa actuació, relata Huguet, també s'ha extrapolat a les xarxes socials amb imatges i textos més audiovisuals.

Finalment, però no per això menys important, el diàleg també va tindre el seu espai en l'ampli ventall d'activitats que ha dut a terme el CEIP Víctor Oroval i Tomàs. En este cas, es va preparar una tertúlia per a l'alumnat de 3r, 4t, 5é i 6é de Primària que va comptar amb la participació de l'advocada i membre de l'Associació de Dones Juristes d'Alzira, Anna Oliver. Esta mateixa xarrada es va replicar amb les famílies, el professorat i el públic en general.

Huguet manifesta que l'objectiu és «sensibilitzar a les dones i visibilitzar que no sols la violència consistix en matar a una dona, sinó que fins a arribar a eixe punt, hi ha una sèrie de fets que van donant a entendre que hi ha violència oculta».